Autora: Jeanette Winterson
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2021
Títol original, idioma, any: Why bw happy when you could be normal?, anglès, 2011
Gènere: Biografia
Traducció: Dolors Udina
Número de pàgines: 255
Llegit en: Català
 
La difícil joventut que va tenir l'escriptora anglesa Jeanette Winterson en un poblet prop de Manchester, ha influït de manera molt notable en la seva bibliografia. Si bé en els seus llibres, i de manera novel·lada, ha anat introduint passatges de les seves vivències infantils i adolescents, en aquest llibre de títol impactant relata la seva biografia d'una manera gairebé terapèutica, un text fruit de la necessitat de foragitar fantasmes. 'Per què ser feliç quan podries ser normal?' és el que la seva mare adoptiva, la senyora Winterson, li va dir quan la jove Jeanette li va explicitar la seva homosexualitat i el desig de compartir vida amb una altra noia que la feia feliç. Ens podem fer una idea clara de la mentalitat i els valors de la senyora Winterson, dona de fortes conviccions religioses, mestressa de l'autoodi i incapaç de mostrar els seus sentiments, però que, malgrat tot, va donar un sostre i una vida a la filla adoptiva. Si bé la infància mancada d'amor la va marcar per sempre, Jeanette Winterson també va ser capaç de trobar refugi en la literatura i el feminisme, que tampoc l'han abandonada mai.
 
De la Jeanette Winterson només havia llegit 'La passió' i no va aconseguir atrapar-me. No té una escriptura fàcil, o no vaig saber concentrar-me prou per entendre'l. Però aquesta biografia l'he percebuda de manera molt diferent. És la història d'una adopció, d'una família, especialment la seva mare, que des de ben petita li va deixar clar que s'havien equivocat acollint-la. Una infància dura, plena de càstigs i mancada totalment d'estimació i amb moltes carències afectives. Aquest buit acompanyarà sempre l'autora, ja que mai s'arribarà a creure mereixedora de ser estimada i li costarà entomar les mostres d'afecte de totes les relacions futures. L'amor i l'absència d'amor, marcaran la seva vida i la seva obra. També la prohibició de llegir ficció que li van imposar, Winterson havia de llegir d'amagat i exposar-se a reprimendes i càstigs, però la literatura va esdevenir una qüestió de supervivència. Aquest llibre està farcit de referències literàries que demostren l'infinit bagatge lector de l'autora. La militància anti-llibres de la mare, més enllà de la Bíblia, va ser el que la va empènyer a ser escriptora. El descobriment de la seva homosexualitat amb el trasbals que això va suposar, i la consciència feminista són uns altres puntals de la narració, però també explora el concepte de llar i què significa, exposa la seva tendència a estimar desfermadament com a efecte rebot i destaca com algunes obres literàries concretes van influir en la seva vida.

Jeanette Winterson, malgrat aquesta infància miserable i acomplexant, va aconseguir sortir-se'n, estudiar i esdevenir una autora molt reconeguda al Regne Unit. El relat de la seva joventut és corprenedor i fins i tot angoixant, però resulta molt interessant. No deixa de ser una recerca de la pròpia identitat i del seu lloc en el món. Dona, adoptada i lesbiana, no semblen precisament les claus per obtenir èxit, però tot i una autoestima sota mínims i la tendència a la depressió, Winterson ha superat tots els estigmes i esberlat tots els sostres de vidre imaginables. No tots els capítols d'aquest 'Per què ser feliç...' són igual d'interessants, n'hi ha que fins i tot podrien ser prescindibles, però aquells més personals, on l'autora es despulla completament, són absorbents i una lliçó de supervivència constant. I aquelles fases en les que parla de literatura i refereix obres de totes les èpoques, són un caramel per qualsevol lector/a. M'ha agradat llegir-la. No vull pecar d'insensible, però per les advertències que m'havien fet, pensava que ho passaria pitjor amb els passatges més durs i cruels de la seva infància, i no ha estat del tot així. Això no vol dir que no sigui prou explícit explicant què va patir, sempre des d'una perspectiva molt íntima i personal, intentant relativitzar i entendre's a ella mateixa. Un bon testimoni, d'aquells que eixampla una mica la perspectiva i ens fa adonar que la trajectòria dels autors que llegim no té perquè haver estat un camí de roses.
 
Impressió general: @@@ i mitja