Autora: Marjane Satrapi
Editorial, any: Reservoir Books, 2021
Títol original, idioma, any: Broderies, francès, 2003
Gènere: Còmic
Traducció: Mireia Alegre
Número de pàgines: 144
Llegit en: Català
 
Després d'un àpat en família i altres amistats, els homes es retiren a fer la migdiada i nou dones es disposen a prendre el te de manera gairebé cerimonial. Però el que sí que és cerimonial és la tertúlia que es deriva d'aquestes sessions, perquè com l'àvia de la Marjane sol dir: "Criticar els altres és el ventilador del cor". Sense les imposicions que marca la religió, gràcies a la intimitat que els aporta estar a casa i ser només dones, parlen sense pèls a la llengua sobre tafaneries d'altres familiars, els seus matrimonis, els seus amors frustrats i també sobre sexe, sense pudor ni vergonya. Molt lligades, això sí, per les convencions i les normes socials de l'Iran, les dones reunides tenen molt caràcter i les seves pròpies concepcions de la vida en parella i de les relacions amb occident, un món que tenen una mica idealitzat, sense oblidar ni menystenir les seves pròpies arrels. Un acte de sororitat i de comunió, per fer pinya i afrontar juntes una realitat que minimitza la dona.

Fa més de deu anys que vaig llegir Persèpolis i em va agradar molt, tot i no tractar-se d'un gènere, el de la novel·la gràfica o el còmic, que consumeixi habitualment, i tot i parlar-me d'un conflicte, la involució democràtica i cultural de l'Iran de les darreres dècades del segle passat, que inicialment no atreia la meva atenció. Però amb aquest precedent, no vaig dubtar ni un moment a emportar-me a casa aquesta nova edició de 'Brodats' a càrrec de Reservoir Books. El plantejament aquí és molt diferent, però resulta intrigant ja de bon inici: nou dones reunides en una situació que propicia deixar anar amb llibertat les seves llengües esmolades? Amb aquest escenari, els homes hem de rebre segur! Cap sorpresa en aquest sentit, tot i que és difícil parlar dels diferents temes que es van derivant de la conversa sense entrar en la concreció i, per tant, revelar massa detalls. Val a dir, però, que d'aquesta tertúlia no només n'extraurem crítiques cap als homes. Ens podrem amarar de les preocupacions de les dones iranianes, les seves inquietuds i neguits, i ho faran amb diferents registres, des de la fatxenderia i el sarcasme, fins la lamentació i el desconsol. Però si una cosa uneix a totes aquestes dones, que són molt diferents tant per rang d'edat, físic, condició social o pensament, és que es fan costat, fan pinya les unes amb les altres i s'aconsellen segons les seves experiències. Els temes més recurrents que sortiran a la conversa són el matrimoni, l'aparença física, l'amor i el sexe. Parlen de manera explícita, oberta i aparentment lliure, però planant per sobre de qualsevol frase, qualsevol afirmació o estirabot, percebrem el profund arrelament dels costums i convencions socials de la cultura i la religió de l'Iran.

Si he de triar una de les dues obres que he llegit de la Marjane Satrapi, em quedaria amb 'Persèpolis'. No perquè 'Brodats' no resulti interessant i revelador, però es tracta d'una conversa de tarda, un diàleg entre nou dones que es van posant al dia i s'expliquen vivències pròpies o de conegudes; d'una tirada i sense interrupcions. I a nosaltres no ens durarà ni la tarda que dura la tertúlia, perquè es llegeix d'una revolada. Predominen les il·lustracions més que el text, però són ben explicatives, expressives i originals, això sí. Tot i que el vaig devorar amb gran interès perquè t'atrapa i no trobes el moment de deixar-lo anar, els temes que s'hi tracten no em semblen tan impactants com els de 'Persèpolis', que toca un ventall molt més ampli. Ara bé, com dic, Satrapi ha estat capaç de mantenir-me ben enganxat a la lectura i tornar-me a sorprendre. Descobrir una cultura i una manera de pensar tan allunyada sempre és enriquidor i aquest format ho facilita molt. Així que si vau gaudir de la seva obra més coneguda, no us perdeu tampoc aquest 'Brodats'. L'única cosa que us pot decebre és la seva brevetat.

Impressió general: @@@