Autora: Angela Readman
Editorial, any: Godall edicions, 2021
Títol original, idioma, any: Don't Try This at Home, anglès, 2015
Gènere: Relats
Traducció: Esther Tallada
Número de pàgines: 170
Llegit en: Català
 
Tallar el promès pel mig amb una pala sembla una bona idea. Així, en comptes d'un, en tindrà dos, podran estar el doble de temps junts i ell podrà treballar més i portar més diners a casa, que no els aniran gens malament. Sembla que tot rutlla, així que, al cap d'un temps, decideixen que seria bona cosa tallar-lo a quarts per tenir encara més possibilitats simultànies. I així successivament. Aquest és l'argument del delirant primer relat de 'No ho proveu a casa', que dona nom al recull. Transporta al pla físic allò que seria la fragmentació de tots els nostres jo interiors. Però no ens quedarem aquí. També coneixerem una família que tot ho fa com una obra d'art conceptual, una bruixa que té una aprenent una mica malgirbada, algú que interactua amb el seu alter ego futur i no li agrada gaire, o un pare i una filla a punt de ser desnonats que es converteixen en guardes de llebrílops. I així, fins a 12 històries que, molts cops des dels ulls d'un infant, ens explicaran històries dramàtiques, miserables, servint-se d'elements fantàstics i sobrenaturals. Una combinació d'estils que Angela Readman domina a la perfecció.

Sorprenents històries les que ens proposa aquest recull. Podríem englobar aquests relats en allò que coneixem com realisme màgic, o fins i tot realisme fantàstic. Els elements sobrenaturals serveixen com a eina per exposar-nos drames socials i existències tràgiques i vulnerables. Famílies desestructurades, molt sovint amb pare absent i en general amb un gran protagonisme femení, esdeveniments traumàtics, exclusió social. Supervivència, al cap i a la fi. El fet que les protagonistes siguin nenes petites i les seves mares permet explorar diverses formes de relacions materno-filials, però també hi aporta una visió sota un prisma poc adult en la que hi encaixen bé els elements fantàstics. La imaginació dels infants hi ajuda. Amb gran destresa, l'autora ens anirà conduint a conèixer la dura realitat que ha volgut plasmar en cada text i que ha guarnit amb tota mena de galindaines, però això no la fa menys crua i tràgica. Els relats toquen diversos gèneres, sempre amb aquest realisme de temàtica social de fons, però tenim tocs fantàstics, d'intriga i també una mica macabres. En tots els casos, la manera d'escriure i de submergir-nos en les històries que té Readman és molt notable.

L'editora de Godall diu a la contra del llibre que Angela Readman figurarà a les nostres llistes de millors contistes. No va desencaminada, perquè els seus relats són molt especials. La barreja de gèneres i els drames capaços de remoure'ns l'estómac combinen sorprenentment bé, i això és mèrit de l'escriptora, perquè també podrien ser un autèntic pastitxo. Com és habitual, no tots els relats ens aconseguiran sorprendre o convèncer per igual, però el percentatge és alt. Per destacar-ne alguns, jo em quedaria amb 'No ho proveu a casa', 'Sobreviure a la santedat', 'Quan érem bruixes' i 'El guarda de llebrílops'. Bon recull amb històries diferents de les que estem acostumats, amb el segell molt personal i original d'una escriptora que caldrà tenir en compte. Cosa que demostra que fora dels grans focus que il·luminen a algunes editorials, també hi ha projectes sòlids que ens acosten bona literatura i que els hauríem de prestar més atenció.

Impressió general: @@@ i mitja