Autor: James Hilton
Editorial, any: El cercle de Viena (Viena Edicions), 2012
Títol original, idioma, any: Goodbye, Mr. Chips, anglès, 1934
Gènere: Narrativa
Traducció: Miquel Desclot
Número de pàgines: 108
Llegit en: Català
 
Ara ja jubilat, el professor Chipping continua vinculat a la seva estimada escola Brookfield, un centre per alumnes de classe alta i una referència entre les escoles angleses. Viu a l'altre cantó del carrer, a casa la senyora Wickett, i encara pren el te amb els nous alumnes i està a disposició del que la direcció necessiti. L'ensenyament ha estat la seva vida, persona afable, de caràcter alegre però dotat d'una fina ironia, sempre s'ha delit per formar noves generacions de joves i inculcar-los la passió per aprendre. Els seus mètodes estan una mica antiquats, parla d'una manera peculiar i sovint repeteix les bromes any rere any. Però el senyor Chips, com els mateixos alumnes el van batejar, és respectat i adorat per tothom. No és ningú sense Brookfield, però l'escola també perd molt sense ell. Ara que la salut ja no és la que era, gira la vista enrere i fa memòria de la seva trajectòria docent, i també vital. La vida li va portar alguna sotragada important, però també molts motius per estar orgullós dels seus principis i de la seva vocació.
 
Aquest clàssic anglès és un homenatge a la memòria del pare de James Hilton i tot un tribut a la docència. L'autor crea un personatge molt entranyable i entregat que exemplifica què hauria de ser aquesta professió. El senyor Chips és un home bo, humil, però amb les seves aspiracions. És just i per ell la docència i els seus alumnes ho són tot. Assistirem a la seva evolució com a professor, des dels inicis dubtosos i insegurs, fins arribar a ser una institució dins l'escola i ser respectat i estimat per tothom, per la seva entrega i les seves sortides enginyoses. També coneixerem detalls de la seva vida fora de l'escola i com aquests van marcar el rumb de les seves idees i van condicionar, també, la seva feina. Tot el text, de poc més de 100 pàgines, està pensat per mostrar la cara més amable i romàntica de l'ensenyament, malgrat que Brookfield és un lloc on impera la formalitat i la rectitud. El tarannà bonhomiós i bromista d'en Chips fa difícil no estimar-se'l. La seva trajectòria, a més, serà també la història de les primeres dècades del segle XX, que jugarà un paper important en el llibre, molt especialment la Primera Guerra Mundial.

Per la seva brevetat i perquè la història del professor Chipping té total vocació d'enamorar, és un llibre que es llegeix ràpidament i que arrenca més d'un somriure. I, és clar, també hi trobarem elements dramàtics que busquen la llàgrima fàcil. Potser precisament perquè no amaga aquestes intencions, les de ser un llibre que s'ha de considerar entranyable sí o sí, i perquè es nota que busca tocar-te els sentiments, no m'ha semblat cap meravella, però sí un llibre que fa molt bo de llegir, molt agradable i passador. No sempre he entès l'humor d'en Chips, ja que porta l'humor intel·ligent al grau d'humor intel·lectual, però com suposo que s'espera de mi, he desitjat haver-lo tingut de professor, perquè és d'aquests que et marquen de per vida i els recordes sempre. No sé si aquest serà un llibre que em marcarà i recordaré per sempre, però sí que m'ha agradat llegir-lo. He passat una bona estona de lectura, i això d''estona' s'ha d'agafar aquí de manera literal.
 
Impressió general: @@@