Autora: Sally Rooney
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2021
Títol original, idioma, any: Beautiful World, Where Are You, anglès, 2021
Gènere: Narrativa
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 376
Llegit en: Català
 
L'Alice no ha paït bé l'èxit de les seves novel·les. De sobte s'ha fet internacionalment famosa i el pes de tanta exposició pública l'hi ha afectat la salut. Per superar la crisi nerviosa que la va portar fins i tot a ingressar a l'hospital, deixa Dublín i se'n va a viure al camp, aïllada de tot. Allà espera recuperar la calma i el seny. Per contra, la seva amiga de la facultat, l'Eileen, no ha prosperat tant socialment. Fa una feina precària en una revista literària i viu en un pis compartit. Tot i que fa mesos que no es veuen, les dues amigues no han perdut el contacte i es comuniquen per correu electrònic. Si una cosa tenen en comú és una gran capacitat discursiva i que els costa mantenir una relació. En les seves cartes s'aniran explicant les seves vivències i debatran sobre els grans temes de la seva generació, la que ronda la trentena i percep el món amb escepticisme. L'entrada en escena d'en Felix i l'apropament de l'Eileen a en Simon, un vell amic d'infància, marcaran el ritme d'aquesta història i aportaran elements a les dues joves per replantejar-se un futur que veien força negre.

L'esperat retorn de la irlandesa Sally Rooney ha aixecat molta polseguera, com ja es preveia. Des que es va anunciar la seva publicació, a principis del 2021, l'expectativa no ha parat de créixer. Aquest fet pot ser una avantatge per les editorials, però sol ser contraproduent per part dels lectors. L'etiqueta d'icona dels mil·lennials tampoc ajuda a relativitzar la bona feina de l'escriptora. L'estructura de l'obra combina capítols situacionals de cadascuna de les protagonistes amb els correus que s'envien, de manera intercalada. Els mails ajuden a entendre una mica més les vivències de l'Alice i l'Eileen, però també inclouen llargues divagacions filosòfiques que personalment no trobo que vinguin gens al cas i que entorpeixen la fluïdesa del text. Això és rellevant perquè Rooney té traça a bastir escenes i a descriure situacions. És comprensible que comentin les preocupacions generacionals (l'emergència climàtica, la crisi política, la gestió de residus, la maternitat, les identitats de gènere, el patriarcat, etc), però a banda que algunes semblen incloses amb calçador, perquè cal parlar-ne, alguns monòlegs (recordem que es troben en correus electrònics) d'elevadíssim nivell intel·lectual són sobrers. 'On ets, món bonic' no deixa de ser una història d'amors, de relacions imperfectes, de comunicacions difícils, de sexe com a teràpia. La percepció del món per part de les protagonistes, les seves preocupacions generacionals, les seves inquietuds i el seu desencís amb el món que hereten són l'altre gran tema de la novel·la. Però com deia, de vegades s'introdueixen de manera poc natural. Per la resta, l'escriptura és àgil i agradable, es llegeix a molt bon ritme i manté l'interès, malgrat que no es pot dir que tingui una trama gaire innovadora.
 
Un parell de detalls del llibre, en la meva opinió, xoquen amb la idea que es tracta d'una història de mil·lennials, per a mil·lennials. Comunicació per correu electrònic, de veritat? Correus de 8-9 pàgines? Em sembla molt poc versemblant per una generació que ha crescut amb la missatgeria instantània perfectament integrada en el nostre dia a dia. Per altra banda, la gelosia que mostren les protagonistes amb els seus companys també m'ha grinyolat. D'una generació sexualment oberta, lliure i que entén el sexe com a diversió sense que sigui necessàriament un lligam, se'm fan estranyes aquestes rabietes tan cridaneres. Per altra banda, el llibre és força explícit en aspectes sexuals, que serveixi a mode d'advertiment per si pot ofendre a algú. Per destacar-ne una darrera cosa que m'ha costat, dir que barreja diàlegs directes i indirectes, en tots els casos sense guionets, i pot embolicar una mica. La part positiva és que no és un mal llibre, és molt actual, interpel·la directament a una generació, la que ha de començar a prendre les regnes del món, i li posa un mirall davant. És fàcil intuir que molts lectors i lectores es poden sentir identificades amb el tipus de relacions que descriu, els dubtes, les noves maneres d'interactuar i relacionar-se, la incertesa pel futur. M'ha agradat llegir-lo i hi he trobat punts de connexió, però he de dir que m'ha deixat la sensació de ser una mica gran, no gaire, només uns quants anys massa gran, per acabar d'entendre moltes de les subtileses i descripcions de la realitat que l'autora ha volgut plasmar. M'agradaria saber si també ha passat a altra gent de la meva edat o més grans.
 
Impressió general: @@@