Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2021
Títol original, idioma, any: Ichininsho Tansu, japonès, 2020
Gènere: Relats
Traducció: Albert Nolla
Número de pàgines: 210
Llegit en: Català
 
Ell no és el típic que porta vestit, en general no s'ha de mudar gaire sovint. Per això, de tant en tant, li agrada treure els que té guardats a l'armari i emprovar-se'ls, per veure si encara se'ls pot posar. Aprofitant que aquesta nit la dona ha sortit a sopar menjar xinès amb una amiga (a ell se li posa malament algun ingredient d'aquest tipus de menjar), s'arregla amb un vestit de marca i surt a fer un volt. Acaba en un bar tranquil, ideal per prendre una copa i llegir una estona el seu autor de suspens predilecte. La nit transcorre sense entrebancs fins que es fixa en una dona i hi estableix contacte. Però ella insinua que es coneixen de fa temps i no para de fer-li retrets, cada cop amb més virulència. Cosa estranya, perquè no coneix aquesta senyora de res. Aquesta és la premissa de 'Primera persona del singular', el relat que dona nom i que tanca aquest recull de vuit contes escrits en primera persona i en aparença autobiogràfics, però que com sempre amaguen tocs de realisme màgic i fets inexplicables que l'etern 'protagonista tipus' de les històries de Murakami afronta amb certa perplexitat, però també amb una naturalitat que no acaba de ser d'aquest món.
 
El títol d'aquest recull ja dona alguna pista de què s'hi pot trobar. Les vuit històries, de mida mitjana, estan escrites en primera persona i totes tenen un protagonista home i que, en els casos que s'explica, es dedica a escriure d'una manera o altra. Més que mai, és indestriable on acaba l'autor i on comença el personatge, ja que tant si Murakami ha volgut escriure ficció com si no, tots els contes sembla que exposin fets autobiogràfics. Estan escrits des d'una perspectiva molt personal i amb l'estil característic que ja li coneixem, reflexiu, descriptiu, reiteratiu amb alguns detalls. La música hi juga un paper important, a poc que es conegui la trajectòria vital i com a escriptor del japonès, la seva vessant melòmana és de les més rellevants. Alguns dels relats podrien ser senzillament records, amb tot el maquillatge que els calgui. D'altres basen els fets en un entorn realista i incorporen alguns elements fantàstics i fins i tot inquietants, sense arribar a les altes quotes de deliri d'algunes de les seves obres. Agradable de llegir, reposat, sense gaire més pretensió que compartir uns textos i unes vivències passades pel seu prima intimista i de vegades oníric, tant característic seu.
 
Llegir aquest llibre m'ha despertat una sensació que ja dic d'inici que no es fonamenta en res, però és una impressió que vull compartir. Murakami ja ha creat les grans obres que havia de crear, s'acosta el final de la seva carrera. Segueix gaudint d'escriure, però potser ja no té la frescor i la imaginació desbordant que ens ha meravellat (a alguns) en el passat. Res m'agradaria més que estar equivocat i que qualsevol dia ens sorprengui amb una altra meravella de les seves. Els contes d'aquest recull no són els millors que li he llegit i, en conjunt, el llibre és passador i no gaire més. Sí que hi ha alguns relats que mereixen una bona nota, com 'Charlie Parker Plays Bossa Nova' o 'With the Beatles, en els que a més treu a passejar el seu humor tan personal, cosa que no fa sempre. També 'La confessió del mico de Shinagawa' o 'Primera persona del singular' els he trobat bons. Els altres més justets. Però fins i tot els més fluixos m'agrada llegir-los i els trobo agradables. Em segueixo deixant atrapar per la seva manera d'escriure i per les fantàstiques traduccions d'Albert Nolla. I així ho seguiré fent, encara que ja no torni a publicar un èxit espatarrant. 'Primera persona del singular' no és tampoc el pitjor que li he llegit. Potser sembla fluix per comparació, no perquè no valgui la pena llegir-lo ni se'n pugui gaudir. Murakami potser té la capacitat d'emprenyar-me, però no de decebre'm.
 
Impressió general: @@@