Autor: Fiódor Dostoievski
Editorial, any: Angle Editorial, 2020 (tercera edició, primera del 2015)
Títol original, idioma, any: Бе́лые но́чи, rus, 1848
Gènere: Narrativa
Traducció: Miquel Cabal
Número de pàgines: 126
Llegit en: Català
 
A Sant Petersburg, com en altres zones per sota del cercle polar, es dona el fenomen de les nits blanques, pels volts del solstici d'estiu. No hi tenen sol de mitjanit, el sol s'arriba a pondre, però passa tan poc per sota de l'horitzó que encara hi ha molta llum. En una d'aquestes nits d'estiu, el nostre protagonista sense nom està fent una de les seves habituals passejades nocturnes. Solitari i amb molt poques habilitats socials, fantasieja amb la gent que no coneix i amb els edificis de la ciutat. Però aquesta nit és diferent. Arrepenjada a la barana d'un canal, es troba una noia que plora. Tot i que li costa, es posa a parlar amb ella per consolar-la i entre els dos s'estableix una apassionada conversa que escala ràpidament. Neix un amor exaltat, una obsessió intensa però desigual, que els porta a imaginar-se coses, però que també tindrà la seva cara amarga. La Nàstenka i el nostre somiador compartiran quatre nits i un matí que poden canviar el rumb de les seves vides, entotsolades i desesperades per estimar i ser estimats.

Aquest any ha estat, sens dubte, el meu bateig en la literatura russa clàssica. Després de provar-ho amb Tolstoi i Txékhov, és el torn de Dostoievski. De moment, però, només m'he atrevit amb obres breus, com aquest 'Les nits blanques' que compta escassament amb 100 pàgines i un llarg epíleg (una mica massa llarg pel meu gust) de Carlota Subirós. Es tracta d'una obra lluminosa, molt allunyada dels ambients foscos i pesants que imaginava en pensar en aquest autor, però que sí que conté una atmosfera opressiva i obsessiva per part dels dos protagonistes principals. L'argument és simple, dues persones solitàries i sense afectes es coneixen per casualitat i estableixen una relació que puja d'intensitat a velocitat vertiginosa. La seva necessitat de ser estimats els fa desenvolupar uns sentiments desmesurats, exaltats i, a ulls del lector, completament irreals i exagerats. El protagonista, que ens parla en primera persona i que narra els fets des d'un futur, a mode de record, arriba a unes quotes d'intensitat que sembla que en qualsevol moment s'hagi d'obrir el pit amb les seves pròpies mans i extreure'n el cor per entregar-li a la Nàstenka. Val a dir que tota aquesta escalada s'esdevé en només quatre nits, quatre estonetes de conversa, que encara ho converteixen tot en més inversemblant. Però més enllà del fil argumental, no es pot negar que l'escriptura de Dostoievski és excel·lent i que descriu els sentiments molt acuradament. Està molt ben escrit i es llegeix ràpidament. No es pot obviar tampoc la gran feina de traducció de Miquel Cabal, és clar. I també cal destacar el nivell de reflexió i d'introspecció dels personatges, per exemple el fragment en que es desgrana què és ser un somiador.

La meva immersió en la literatura russa està tenint un èxit relatiu, ho he de reconèixer. Tot i que ja sabia de què anava aquest conte, tampoc no hi he trobat el que n'esperava. Massa sucre, tot i que és un sucre gairebé amarg. Massa sentiments, ni un bri de racionalitat. Una passió més pròpia de l'adolescència, descarnada, eufòrica, que en veu d'un protagonista de 26 anys tampoc no acaba de quadrar. Tot i que no es pot obviar la immensa qualitat literària del text, això de vegades no ho és tot, si més no pel meu gust. No me l'he cregut, aquesta història i, per tant, no n'he acabat de gaudir. També perquè aquesta apologia de l'amor romàntic no es porta gaire avui en dia. No obstant, m'ha interessat prou com per voler llegir alguna altra obra curta de l'autor, i això serà relativament fàcil perquè recentment s'han fet noves traduccions de diversos contes seus. I tot i que no hagi estat una de les meves millors lectures, aquest mes mateix se celebrava el bicentenari del naixement de Dostoievski, així que estic content d'haver-me pogut estrenar amb ell, un autor de fama mundialment reconeguda, en un moment tan especial. Tindrà més oportunitats de convèncer-me, segur.

Impressió general: @@