Autor: Mikhaïl Bulgàkov
Editorial, any: Comanegra, 2022
Títol original, idioma, any: Роковые яйца, rus, 1925
Gènere: Ciència ficció
Traducció: Jaume Creus
Número de pàgines: 135
Llegit en: Català

El reputat zoòleg Vladímir Pèrsikov acaba de fer un descobriment sorprenent. Per pura casualitat, com sol passar en aquests casos, veu que un raig vermell aïllat de l'espectre lumínic, i que generalment entenia com una molèstia, té capacitat de fer reproduir a una velocitat molt augmentada les amebes d'una preparació. L'experiment també funciona amb ous d'amfibis: són fertilitzats de manera extraordinària. Els individus que en neixen, però, demostren una agressivitat fora del comú. Pot esdevenir un gran avenç científic, però calen molts més assajos abans de poder treure conclusions. Això és el que pensaria qualsevol científic que faci honor al seu nom. Però les autoritats no solen saber-ne ni un borrall de mètode científic. Assabentades de l'invent del professor, hi veuen la solució per un greu problema alimentari que està assotant el país. Una pesta desconeguda ha acabat amb la majoria de les gallines. Si amb el raig d'en Pèrsikov aconsegueixen fertilitzar ous a més velocitat, la població deixarà de passar gana. Contravenint qualsevol advertiment científic, el govern de la República expropia el raig i es disposa a donar-li utilitat. Les conseqüències d'aquesta imprudència són difícilment imaginables.
 
Em cridava tant l'atenció Bulgàkov després de llegir-ne alguna ressenya, que quan vaig veure que l'editorial Comanegra publicava un dels seus llibres curts de seguida vaig voler llegir-lo. Vaig tenir la sort, a més, que la pròpia editorial m'oferís la possibilitat de fer-me'l arribar una mica abans de las seva data de publicació i vaig acceptar encantat. Ha complert totalment l'expectativa, però és que conté molts ingredients que lliguen bé amb els meus interessos lectors. Per una banda, és un llibre que parteix d'un descobriment científic i ens descriu el treball i la prudència de l'investigador. Per l'altra, ens mostra unes autoritats ineptes i curtes de vista que només es preocupen de matar mosques a canonades. L'invent del professor Pèrsikov els ha de permetre solucionar un problema, no pensen en la seguretat ni en les conseqüències. La premsa sensacionalista i els buròcrates també en surten escaldats. I és que l'autor se'n riu del mort i de qui el vetlla, fa una sàtira ben corrosiva del sistema de poder del règim soviètic dels anys 20 i ens porta a un futur molt proper, només uns tres o quatre anys després, en el que la situació es descontrola totalment. I ho fa amb una escriptura àgil i farcida d'ironia àcida que arrenca més d'un somriure. La tensió de l'argument va en augments fins arribar a escenes de pur terror, i és que l'escalada dels esdeveniments és impressionant, com ha de ser quan es vol criticar durament el sistema. La història té moments força esgarrifosos no aptes per a persones sensibles.
 
No és d'estranyar que aquest text no fos gaire ben rebut per les autoritats russes de l'època. Però si bé la classe dominant és el clar objectiu satíric de Bulgàkov, tampoc la ciutadania se'n lliura. L'autor té reservat un últim missatge al populatxo, que demostra no ser gaire més llarg de mires que els seus dirigents. M'ha convençut l'estil irònic i punyent que gasta l'autor en aquesta obra, m'ho he passat bé llegint la seva escalada i no m'ha resultat feixuc de llegir com m'ha passat amb altres autors russos. La brevetat del conte, de només 135 pàgines, també hi ajuda, però no és l'únic motiu. Fa de bon llegir i et manté ben enganxat, és clar, genera la necessitat de saber com acabarà tot plegat. Per temàtica i per la descripció dels esdeveniments, potser no és un llibre que pugui agradar a tothom, però a mi m'ha semblat un text molt crític, enginyós i una barreja de gèneres, ciència ficció, sàtira política, terror, que funciona molt bé. A més, el que descriu no ens és gens desconegut, la situació i la reacció de les autoritats i resta d'actors socials és fàcilment extrapolable a la que hem vingut amb la pandèmia de Covid-19. I si anem a la ficció, el patró es reprodueix perfectament a pel·lícules com la recent 'Don't look up'. Que els humans no n'aprenem ja ho tenia ben clar Mikhaïl Bulgàkov ara fa cent anys!
 
Impressió general: @@@ i mitja
Gràcies Comanegra per l'exemplar.