Autora: Eileen Chang
Editorial, any: Club Editor, 2019
Títol original, idioma, any: 沉香屑:第一炉香, 沉香屑:第二炉香, xinès, 1943
Gènere: Narrativa
Traducció: Carla Benet
Número de pàgines: 179
Llegit en: Català
Editorial, any: Club Editor, 2019
Títol original, idioma, any: 沉香屑:第一炉香, 沉香屑:第二炉香, xinès, 1943
Gènere: Narrativa
Traducció: Carla Benet
Número de pàgines: 179
Llegit en: Català
Eileen Chang és el pseudònim occidentalitzat de Zhang Ailing, escriptora que va començar a despuntar els anys 40 del segle passat en una època convulsa i de canvis a la Xina. Aquest volum publicat per Club Editor inclou dos contes llargs, o novel·les curtes, en els que es pot endevinar molt del que li va tocar viure. En els dos casos, la situació dels personatges pateix una evolució constant, no paren de canviar les tornes fins al punt que en alguns moments semblen comèdies d'embolics, tot i que no m'ha semblat que l'autora pretengui fer broma. Les convencions de l'època i de la societat de Hong Kong seran sempre presents, això condiciona molt les actuacions dels personatges i poden desorientar una mica el lector. He de dir que ha estat el meu cas. En definitiva, es poden considerar dues històries d'amor, però no són gens convencionals i patiran més girs del que seria habitual. La supervivència en un món hostil i les trampes del matrimoni podrien ser els dos grans temes de cadascuna.
El cas particular de Hong Kong va ser una anomalia durant molts anys, però la convivència entre anglesos i xinesos dona pas a un escenari molt interessant que m'és molt desconegut i, per tant, difícil d'entendre. Aquesta lectura era una oportunitat per introduir-me en aquesta barreja de cultures, però les dues trames enrevessades que s'hi ambienten no han aconseguit atrapar-me ni interessa-me prou com per treure'n tot el suc que estic convençut que l'obra ofereix. Tinc la impressió que m'he perdut moltes coses per no saber llegir entre línies, i he acabat una mica marejat de la lectura. Cal valorar l'esforç de traducció i la valentia de fer-nos arribar autors xinesos en català, ja que no és gaire la literatura d'aquell país que es tradueix a la nostra llengua. Però així com la meva anterior experiència, El somni del poble Ding de Yan Lianke, també traduïda per Carla Benet, em va meravellar, no he aconseguit congeniar amb l'escriptura d'Eileen Chang. Semblarà estrany, però la llegia com si algú m'estigués xisclant a l'orella amb una veu molt aguda. Vaig reservar-me aquesta lectura per participar a la iniciativa #MarçAsiàtic, però no ha reeixit. Veurem si tinc més sort amb altres països!
Impressió general: @ i mitja
2 Comentaris
Benvingut al club de la gent a qui no agrada (gaire) l'Eileen. :-)
ResponEliminaPerò no pateixis: el panteó d'escriptors xinesos està ple de gent per descobrir!
Jo continuaria amb Yan Lianke, ves què et dic...
Només queda que em tradueixin alguna cosa més del senyor Yan al català, i ja ho tindrem fet. Segur que ho tornaré a provar amb la literatura xinesa, però en aquest cas no se m'ha posat gaire bé. Gràcies pel comentari i pel guiatge!
Elimina