Autora: Glòria de Castro
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2022
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 254
Llegit en: Català
 
No pensa rendir-se, que es rendeixin ELLS! La protagonista d'aquesta història va a la feina, perquè no es pot dir que treballi, i se suposa que es dedica al màrqueting en una gran empresa francesa de telefonia, a Madrid. Ja fa sis anys que hi és, però des que va ser mare que ja no li han passat cap tasca: l'ignoren completament. Coneixedora de les trampes del sector i molt enfadada amb el sistema capitalista i la societat de consum, decideix fer boicot i durant un any només comprarà allò que sigui essencial. El que no s'espera és que la crisi dels quaranta caurà sobre la família de ple, especialment sobre l'Horacio, el seu marit, que decideix recuperar la banda de rock que tenia quan era jove, però ella tampoc se'n salvarà. A mode de dietari, ens anirà explicant l'evolució del seu any, la quotidianitat més tediosa que li recorda que han passat els anys i ja res és com abans ni tornarà a ser-ho.

Interessant premissa la que planteja aquest llibre, que sembla que centri la seva temàtica en el mobbing laboral i en la batalla anti-consumista de la protagonista de qui, per cert, no coneixem el nom i hem d'interpretar que és un alter ego de la mateixa autora i que el llibre conté altes dosis d'autoficció. Però jo diria que hi ha dos altres temes que són tan importants com aquests, que són la maternitat i la crisi dels 40, o la por a fer-se gran, com vulgueu. Està exposat com un dietari que transcorre durant un any natural, amb els dies numerats i gairebé sempre amb un subtítol que anuncia algun ítem que la protagonista deixa de comprar. Al llarg de l'any anirà aprofundint en els quatre temes principals, però n'hi haurà un de més gran que els lligarà a tots, que plana per sobre de tot el llibre: el patriarcat. Les polítiques de conciliació, el repartiment desigual de tasques, la criança. Tots ells apareixen constantment i com a fil conductor. És fàcil d'imaginar que és un text crític i que posa de manifest de manera molt evident les diferències que encara avui trobem entre gèneres. Per fer-ho fa servir un llenguatge esmolat, sense tabús i de vegades irreverent. Impacta molt al principi per aquesta claredat i per dir les coses pel seu nom, però mica en mica va perdent efecte, no perquè deixi de ser incisiva i clara, sinó perquè ja t'hi has acostumat. El marcat to feminista i reivindicatiu acaba sonant una mica depriment i planyívol.
 
M'ha semblat que aquest llibre va de més a menys. Té un inici prometedor, tracta moltes temàtiques actuals i universals amb un llenguatge fresc i valent. Però mica en mica es dilueix i, més enllà de la reivindicació i d'exposar clarament els desavantatges de la dona en la majoria d'àmbits de la vida, la història de fons va perdent interès. L'estructura és prou original i l'escriptura més que correcta, però m'ha acabat cansant una mica. I per què? Doncs perquè descomptats peculiaritats, l'autora descriu la vida de qualsevol de nosaltres que rondi la quarantena, l'avorriment a la feina, l'estancament de les relacions, el tedi de la maternitat si és el cas. Una vida que sembla destinada a mantenir-se així d'intranscendent fins la fi dels dies. I què voleu que us digui, no cal que em deprimeixin més. Ja ho sabem que ens fem grans, ja ho sabem que 'ja no ens passa' com deien Els amics de les Arts, i a mi personalment no em cal que m'ho recordi un llibre. Per altra banda, en alguns aspectes m'ha fet pensar en l'Amélie Nothomb, potser això pot resultat atractiu a qui agradi l'escriptora belga. No puc dir que sigui un mal llibre, només que no se m'ha ficat a dins tot i apel·lar a moltes situacions que em són conegudes. O millor dins, va començar a entrar-me, però després va sortir ell solet.
 
Impressió general: @@