Autor: Stefan Zweig
Editorial, any: Quaderns Crema, 2006
Títol original, idioma, any: Brief einer Unbekannten, alemany, 1927
Gènere: Narrativa
Traducció: Carme Gala
Número de pàgines: 91
Llegit en: Català
 
Quan el conegut escriptor R. torna a casa després d'una escapada a la muntanya, ha de posar-se al dia amb el correu acumulat. Cap de les cartes rebudes li genera especial interès, però n'hi ha una de voluminosa i amb una cal·ligrafia que li resulta desconeguda. No té pressa per posar-s'hi, però quan finalment comença a llegir-la, descobreix que es tracta d'una dona que li confessa, a mode de testimoni vital, que n'ha estat sempre enamorada i que ha dedicat la seva existència a estimar-lo per sobre de tot i de qualsevol circumstància, amb un amor pur i incondicional. Ella és conscient que aquest amor no és correspost i que per ell no és més qua una desconeguda que mai ha cridat la seva atenció, però en un moment greu i determinant de la seva vida ha tingut la necessitat de transmetre-li els seus sentiments i confessar-li-ho tot. I a fe que el buidatge és total i absolut. Una missiva que compartirem amb R. i que llegirem sense alè fins les últimes ratlles.

Aquesta ja és la tercera novel·la breu que llegeixo del reconegut autor austríac i ja tenia ganes de tornar-hi. D'ell es diu que sap retratar molt bé els sentiments humans, especialment els de les dones, tot i que jo començaria a posar-ho en dubte, almenys per l'experiència fins ara. La història d'aquesta novel·leta està ambientada després de la Primera Guerra Mundial i en el context de la grip espanyola que es va emportar tantes vides a Europa. La malaltia juga un paper en aquest relat i és un dels motius que originaran la carta que ocupa gairebé tot el text. La missiva en qüestió explica, en ordre cronològic, tota l'experiència vital de la seva autora. Ha dedicat els seus dies a estimar R., ell ha condicionat les seves accions i les seves decisions, sense obtenir massa res a canvi. Per R. ella no ha estat res i n'és conscient. De fet, ha dedicat molts esforços a que ell la reconegués en algunes trobades que han tingut al llarg del temps, però no se n'ha sortit, per ell han estat episodis més, sense cap importància. És un llibre molt breu i que es llegiria ràpidament, però a més està escrit d'una manera absorbent que atrapa. És intens, afectat i de vegades, sense voler-ho però amb motius justificadíssims, una mica planyívol. La capacitat de Zweig de trenar les paraules queda fora de qualsevol dubte, ens queda molt i molt clar com s'ha anat sentint l'autora de la carta en tot moment.

Ara bé, aquí hi ha el meu però. Malgrat que l'execució és impecable i la història atrapa, a mi m'ha deprimit força l'existència miserable de la protagonista. Ha supeditat totalment la seva trajectòria vital a un amor no correspost, i ja no això, a una ignorància manifesta. Potser la lliçó a extreure'n és que, si vols una cosa, l'has d'anar a buscar i assumir les conseqüències. Però aquí és una dona explicant els seus sentiments a un home que l'ha ignorat sempre. Una dona que no ha pogut ni sabut fer altra cosa a la seva vida que estimar un home. I aquí em grinyola la història. Llegida al 2022, 'Carta d'una desconeguda' ens presenta una protagonista subordinada a un home i amb l'única reacció rebel d'aquesta carta, que no escriu precisament perquè es planti i decideixi que ja n'ha tingut prou. Insisteixo, no és perquè no estigui ben escrit ni el relat no sigui punyent i incisiu, i no és que no li retregui coses, però no sé si funcionaria si fos un home que escriu una carta a una dona que l'ha ignorat tota la vida. No vull que se'm malentengui, m'ha agradat i continuo pensant que Stefan Zweig és un gran narrador que et sap tocar la fibra, però a dia d'avui no soc capaç de passar per alt aquestes subtileses, probablement de manera molt equivocada, ja que l'obra està a punt de complir 100 anys. Si no em fixés en aquests detalls, n'hauria gaudit molt més. Valgui això per deixar clara la vàlua del llibre.

Impressió general: @@@
Altres ressenyes de Stefan Zweig, aquí.