Autor: Max Gross
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2022
Títol original, idioma, any: The Lost Shtelt, anglès, 2020
Gènere: Narrativa
Traducció: Ferran Ràfols
Número de pàgines: 512
Llegit en: Català
Premis: National Jewish Book Award i Jewish Fiction Award
 
Kreskol és una petita vila polonesa habitada per jueus ortodoxos que viuen ancorats al passat. Mai aquesta frase ha tingut més validesa, ja que es pot agafar en sentit totalment literal. Quan la Pesha i n'Ishmael Lindauer se separen i trenquen el seu matrimoni perquè ja no s'aguanten més. Ella fuig del poble; posteriorment, ell també desapareix. Ningú entra ni surt de Kreskol, els rabins saben que han de fer alguna cosa perquè tornin, però per això els caldrà l'ajuda de les autoritats poloneses. Envien a avisar-les un orfe que no sembla ser gaire espavilat i, per tant, no serà una gran pèrdua per la comunitat si no se'n surt i no és capaç de tornar. Però en Yankel Lewinkopf fa la feina, i tant. La fa tant bé que les autoritats poloneses descobriran Kreskol, un poble que no sabien ni que existia i que fa dècades que va quedar aïllat i incomunicat, fins el punt de no haver-se assabentat dels fets de la Segona Guerra Mundial i d'haver esquivat l'holocaust sense tenir-ne ni tan sols coneixement. Ara que el llogaret surt a la llum, la vida dels kreskolians quedarà capgirada com un mitjó. Tindran molta feina per posar-se al dia!

Aquesta obra polifacètica d'en Max Gross, la seva primera, li ha valgut reconeixements entre la comunitat jueva, i és que planteja una mena d'ucronia molt interessant. Com hauria evolucionat un poblet jueu que porta pràcticament cent anys aïllat del món, dels canvis socials i polítics, dels avenços tecnològics, mèdics i de mentalitat? Aquest llibre ens proporciona l'oportunitat de descobrir-ho, amb altes dosis d'especulació, però sense ànim de ser gaire rigorós en favor de l'entreteniment. Si el plantejament és engrescador, l'escriptura i l'estil de Gross són molt atractius i es llegeix de manera àgil i a molt bon ritme. Fa servir un narrador omniscient que ens parla en nom de la comunitat, que pot representar la comunitat mateixa. El protagonisme és coral i es pot dir que el llibre compta amb dos grans blocs temàtics que es van trenant perquè es complementen de manera natural. Per una banda, tenim la trama que desencadenen els personatges principals que marxen del poble i alguns dels que es queden, una història planera, de recerca i aprenentatge d'allò desconegut, de relacions humanes. Per l'altra, assistim al progrés a marxes forçades de la comunitat de Kreskol, els intents de civilitzar-los per part dels polonesos que arriben al llogaret desconegut, que no deixa de ser un mirall del que seria el desenvolupament i decadència de qualsevol societat humana, però en temps rècord. A estones pren gairebé la forma d'assaig especulatiu. Tot plegat, molt imaginatiu, sense amagar-se de fer servir deus ex machina i amb dosis d'humor d'aquell que et fa somriure i que ajuda a passar millor les més de 500 pàgines. El xoc entre el món actual i una comunitat que no hi ha tingut contacte des de fa molt temps és força impactant. Imagineu com deu ser assabentar-se de cop dels horrors del nazisme i que a Europa pràcticament no hi queden coreligionaris perquè un tal Hitler va fer matar més de sis milions de jueus en molt pocs anys.
 
Té gràcia que tota aquesta història amb moltes cares s'esdevingui pel trencament d'una parella i per una dona que fuig. Les conseqüències que això tindrà són inimaginables, però construeixen tota una trama que val molt la pena conèixer. Ens és igual que ens estigui narrant uns fets altament improbables, aquest és el joc. I l'efecte és francament aconseguit. És un llibre llarg i que no descuida cap dels fronts que obre, ens aportarà totes les respostes que ens calen per entendre com Kreskol ha passat desapercebut fins els nostres dies. I tot i no estar-se'n de retratar els horrors de l'holocaust, perquè bé s'haurà d'informar els inconscients habitats del poblet, en general és un llibre que genera tendresa i empatia i que fa de molt bon llegir. Té moments hilarants i el retrat general que construeix és força creïble. No me'n puc estar de destacar l'aparició de negacionistes, concepte que està molt de moda ara mateix: sempre que passa alguna cosa, hi ha algú que la nega. M'ho he passat molt bé llegint-lo, he après coses i m'ha mantingut enganxat de principi a fi amb les desventures d'en Yankel i la Pesha en el món modern i l'evolució de Kreskol, abocada de cop al segle XXI, i també amb la seva història prèvia per entendre com va quedar ancorada al passat. Hi veig molt clarament la possibilitat de fer-ne una adaptació cinematogràfica, o fins i tot una sèrie. La capacitat narrativa de Max Gross m'ha permès imaginar-me molt fàcilment tot allò que m'estava explicant. Recomanable per a un públic ampli, si no us espanten els llibres llargs, tot i que aquest és molt i molt passador malgrat les moltes pàgines.

Impressió general: @@@@