Autor: Pier Paolo Pasolini
Editorial, any: L'Agulla Daurada, 2022
Títol original, idioma, any: Una vita violenta, italià, 1959
Gènere: Narrativa
Traducció: Pau Vidal
Número de pàgines: 403
Llegit en: Català

Roma sempre ha estat una gran metròpoli, però als anys 50 del segle passat els barris perifèrics eren molt pobres i, com aquell qui diu, auto-construïts. Veïnats com Pietralata o Montesacro eren plens de xaboles i els seus habitants subsistien com podien, amb feines precàries i fins i tot amb pràctiques poc legals. En aquest context, coneixem en Tomassino, un nano de 13 anys de les classes més baixes, amb un grapat d'amics i coneguts que no el respecten gaire; de fet, no respecten res de res. Petits robatoris, estafes, atracaments i prostitució eren les úniques eines que tenien aquests nois per embutxacar-se unes quantes lires. Aquesta és la història d'un jove que s'haurà d'enfrontar a un entorn miserable, a la llei del més fort. La delinqüència, la presó, la malaltia, la militància política i també l'amor, però un amor mal entès i egoista. La vida d'un marginat que aprèn a sobreviure fent la viu-viu, però que anirà de mal borràs, perquè ja se sap que, qui està de pega...

Pier Paolo Pasolini és majoritàriament conegut com a cineasta, però també va escriure molta poesia i diverses novel·les i assajos. "Una vida violenta" va ser el darrer llibre que va escriure abans de començar la seva carrera en el cinema. Obertament homosexual i fascinat pel món marginal, es va inspirar en el que anomenava "nois de la vida" o "del carrer" per bastir la història d'en Tomasso, que és un sol home, però que podria ser qualsevol dels nois dels suburbis de Roma. El retrat que fa d'aquella cara B de la ciutat és del tot amb coneixement de causa i, per tant, molt fidedigne i detallat. Mostra la delinqüència de poca volada, la violència als carrers, la misèria, la prostitució dels menors per guanyar quatre rals. Una societat retrògrada, masclista, religiosa i de molt baix nivell cultural que no devia ser gaire diferent de la que teníem aquí en aquelles èpoques. És cru i realista, no endolceix cap aspecte, i per això no és una lectura còmoda. Més d'un cop arrufarem el nas perquè no ens agradarà què llegim, però no hi ha invenció, assistim a una classe d'història social, però d'aquella història que generalment queda invisibilitzada per altres grans gestes, però no menys real. Al contrari, el bany de realitat és completament esfereïdor.

Aquesta edició compta amb la sempre magistral traducció de Pau Vidal, un dels millors traductors de l'italià que tenim. Per recrear la parla dels baixos fons romans ha fet servir argot col·loquial i frases mal construïdes que no dubto que és la millor manera de representar aquesta oralitat de les classes més baixes, però a ni no m'ha contribuït a la fluïdesa de la lectura, m'entrebancava una mica. I tot i que el retrat i el context de fons resulten interessants, personalment la història d'en Tomasso se m'ha fet llarga, a partir de cert punt se m'ha començat a fer una mica carregosa. L'estructura en episodis més o menys independents (però amb continuïtat evident) ajuda a descriure aspectes concrets d'aquella societat i aquells extractes socials, però també fa que alguns siguin més absorbents que d'altres, i cap al final el meu interès havia disminuït. Però és una opinió personal, no hi ha res objectiu que faci que el tram final sigui pitjor que l'inicial. El que sí que és objectiu és que les edicions de L'Agulla Daurada són precioses, compactes i molt gustoses de llegir. Llàstima que aquest cop no he acabat de mantenir l'interès i per això no el puc valorar més positivament, però probablement sigui un relat prou potent com per mantenir altra gent ben enganxada. Jo amb una dosi més petita de Tomasso ja hauria fet. Personatge, per cert, que em resulta molt difícil d'estimar. No és ni un heroi ni un antiheroi. És un trinxeraire maldestre, algú a qui no t'agradaria conèixer en el món real i que et genera una mica de rebuig. Senyal que està ben recreat, i cal assumir que les persones que en Tomasso representa no tenien gaire més alternatives que ser així. M'hauria agradat que m'agradés més, però no sempre es pot.

Impressió general: @@
Moltes gràcies L'Agulla Daurada per l'exemplar.