Autor: Kurt Vonnegut
Editorial, any: Males Herbes, 2022
Títol original, idioma, any: Galapagos, anglès, 1985
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Martí Sales
Número de pàgines: 286
Llegit en: Català
 
El creuer Badia de Darwin pretén ser una sortida naturalista per descobrir els encants de les illes Galápagos, però el passatge està al nivell de molt pocs. Es preveu que personalitats molt importants es trobin a la seva coberta per esdevenir un trajecte històric. El projecte l'impulsa un empresari nord-americà, i espera guanyar-hi molts diners, és clar. Però la situació mundial és inestable i una important crisi financera amenaça amb portar guerres i misèria. Equador és un dels llocs on la tibantor es nota més i hi ha tota una revolta popular. En una Guayaquil convulsa, no està gens clar que el Badia de Darwin acabi salpant. Molts dels famosos que hi havien d'anar ja hi han renunciat. Però per contra allà s'apleguen un grapat de personatges sense cap lligam entre ells, i d'allò més variats, que per un cúmul de circumstàncies es veuran abocats a ser la tripulació del creuer i a naufragar en una petita illa de l'arxipèlag. Santa Rosalía esdevindrà, contra tot pronòstic, bressol d'una nova civilització. Perquè a més, a la resta del món una estranya afecció està fent davallar la fertilitat humana sota mínims. Tot plegat explicat per un narrador omniscient que ens parla des d'un milió d'anys en el futur. Es pot demanar més?

Kurt Vonnegut és un autor de culte que compta amb lectors fidels i apassionats, però no té un estil fàcil. Fins ara havia llegit un parell de llibres seus i no havia aconseguit entendre o connectar amb la seva manera d'explicar-se, per bé que els temes que tracta escauen força als meus gustos. Ha estat amb aquest "Les Galápagos" que he aconseguit endinsar-me en la seva literatura i gaudir-me. Pot ser un exemple de triar el llibre en el moment indicat, ja que he fet coincidir la lectura amb un viatge a les Illes Galápagos, i explica tantes coses d'allà que ha estat una molt bona experiència complementària. El llibre s'engloba en el gènere de la ciència ficció. Un narrador que ens mantindrà ben intrigats ens parla des d'un milió d'anys en el futur i ens va deixant entreveure que llavors l'espècie humana ha sobreviscut, però que és molt diferent de com la coneixem avui. L'acció s'esdevé l'any 1986, punt d'inflexió d'una humanitat en crisi i al caire de l'abisme. Els integrants del creuen Badia de Darwin, que no són els originalment previstos, no són els més aptes ni els més indicats, un grup estrafolari i heterogeni, però esdevindran els artífex de la refundació. A banda d'ells, tenim altres personatges que no sobreviuran aquells moments, però que hauran jugat algun paper cabdal perquè totes les peces del trencaclosques d'en Vonnegut encaixin i s'estableixi una colònia humana a l'illa Santa Rosalia. La narració és fragmentada, va saltant d'uns personatges a altres, a la seva història personal, com han arribat allà, però també endavant i endarrere per anar avançant què fan quan estan junts.

El llibre conté també una bona dosi de ciència, ja que va introduint molts detalls de la fauna i la naturalesa de les illes Galápagos, i també ens parla d'evolució, especialment de l'espècie humana. Pot ser fàcil perdre's perquè és un torrent d'informació i cal anar lligant tots els fils que obre i que explica de manera desordenada. Però tot va encaixant. Vonnegut té un estil molt irònic, amb un humor molt peculiar d'aquells de riure per sota el nas. Només el fet que va posant un asterisc als personatges que moriran properament ja ens provocarà hilaritat. Tant per temàtica, com per estil i construcció, no és un llibre que es pugui recomanar a tothom, i segurament no és un llibre per estrenar-se en el gènere de la ciència ficció. Però és imaginatiu, enginyós i fa pensar. L'autor en sap d'explorar la naturalesa humana i mostrar les nostres misèries, ens porta fins al ridícul perquè en prenguem consciència, així que d'elements per reflexionar no ens en faltaran. Com a exemple, aquí qüestiona els cervells massa grans i actius de la nostra època, que són els causants de totes les desgràcies. Segons el nostre narrador, amb uns cervells més petits i simples en un futur ens anirà molt millor. Com es pot veure, molt humor, una trama complexa i força delirant, amb uns personatges que sobreviuen com poden, però també molta crítica i ironia esmolada. Personalment m'ho he passat molt bé i penso que té molts elements destacables. Em ve de gust seguir explorant la seva bibliografia, qui sap si per mi també acabarà sent un autor de culte.

Impressió general: @@@@