Autora: Ursula K. Le Guin
Editorial, any: Raig Verd, 2022
Títol original, idioma, any: The Wind's Twelve Quarters, anglès, 1975
Gènere: Ciència ficció, Relats
Traducció: Blanca Busquets
Número de pàgines: 401
Llegit en: Català

Ursula K. Le Guin és una de les autores més reconegudes de la ciència ficció i el fantàstic, però durant molt temps ha estat desapareguda de les taules de traduccions al català. Aquesta era una mancança que, aquells qui la desconeixíem, no trobàvem pas greu fins que Raig Verd va decidir publicar "Els desposseïts". Tota una nova fornada de lectors, entre els quals m'hi incloc, vam quedar meravellats de la capacitat de l'autora de retratar les seves pròpies cabòries terrenals en escenaris galàctics. L'editorial no ha parat de reeditar els seus llibres i jo no he parat de llegir-los, cada cop amb més devoció. L'últim a sortir del forn (per ara) és "Les dotze direccions del vent", un recull dels seus 17 relats més fantàstics, majoritàriament de ciència ficció. Viatges interplanetaris, invocacions de gent d'altres èpoques, colonialisme, clonació, ments col·lectives o societats que depenen de la dissort d'un sol individu per mantenir-se, infinitat d'arguments imaginatius en unes històries molt ben construïdes i que, en definitiva, ens parlen de nosaltres mateixos i del nostre món, però en escenaris fantàstics. Com ha de fer la bona ciència ficció.

Després de completar el cicle de Terramar i d'haver llegit les tres novel·les disponibles de l'Ekumen, he entomat la lectura d'aquest recull amb moltes ganes i expectant per veure què podia oferir l'autora en les distàncies curtes. No és difícil endevinar que no m'ha decebut pas, al contrari. El primer contacte sorprèn, aquesta coberta tan acolorida contrasta amb el to sobri i fosc de les primeres edicions dels altres llibres. El color vermell és habitual en aquesta edició. Predomina en les il·lustracions interiors de la Maria Picassó, però també en la paginació, els títols i en els pròlegs de cadascun dels relats, i és que la mateixa Le Guin ens explica abans de començar cada text d'on li va sorgir la idea, què intenta explicar, les referències que té. Una autèntica fantasia, com mirar una pel·lícula amb comentaris de la directora. Els relats són diversos, imaginatius, filosòfics en alguns casos, sempre reflexius i compromesos. En ells trobem algunes de les preocupacions de l'autora, els temes habituals de les seves obres, com el paper de la dona, la identitat de gènere, la implicació política o l'ecologia. Toquen tots els pals dels gèneres no realistes, des dels viatges en el temps i interplanetaris fins el terror, passant per la fantasia màgica i fins i tot amb alguna pinzellada de bizarro. I si ja són contes sòlids i consistents, a més alguns d'ells són la llavor d'algunes de les seves novel·les més reconegudes, són contes germinals. Tornem a Terramar, a les històries de dracs. També visitem el planeta Hivern de "La mà esquerra de la foscor", i coneixem en Rocannon, que va originar la seva primera novel·la que Raig Verd publicarà properament. Aquestes autoreferències ens agraden, als fans!
 
De Le Guin no es poden esperar grans trames d'acció i una narració trepidant. El seu estil és reposat, detallat i descriptiu, ple de reflexions i ensenyaments. La seva ideologia transpira a cada línia, és una autora que es vessa a la seva literatura, i tot i això aconsegueix bastir uns universos prou imaginatiu i diferents com per atrapar-nos a cada història, i en els que el context ajuda molt a poder exposar les seves preocupacions i idees. Personalment, és el tipus de ciència ficció que més m'agrada, la que em fa pensar. Segurament no coincidiré amb gaire gent, però si he de triar alguns dels relats per destacar em quedaria amb "Abril a París", "La regla dels noms", "Nou vides", "El camp de visió" i "El dia abans de la revolució". Com en tot recull, alguns ens agradaran més i d'altres menys. Però són tots prou bons com perquè cadascú trobi els seus. Aquests que dic a mi m'han semblat brillants. Cada cop tinc més devoció a Ursula K. Le Guin i penso que a casa nostra encara no se li dona tot el valor que es mereix. Per això estic molt agraït a Raig Verd per haver-me fet conèixer aquesta autora i per la feinada que està fent per posicionar-la al lloc on es mereix. I no només ho fa tornant-la a situar a les taules de les llibreries, sinó amb unes edicions atractives i treballadíssimes que per elles mateixes ja criden l'atenció. Uns dissenys innovadors, unes traduccions excel·lents de Blanca Busquets i sempre comptant amb grans il·lustradors. No cal dir que llegiré tot el que em posin a davant d'aquesta autora i que no em cansaré de reivindicar-la. Que autors com ella tinguin edicions a l'alçada en català és més important per la nostra llengua del que pugui semblar. I darrerament no anem sobrats d'alegries en aquest aspecte. Així que aprofitem-ho.
 
Impressió general: @@@@
No puc estar més agraït a Raig Verd per haver-me fet arribar un exemplar d'aquest llibre, que hauria llegit sí o sí, però em va fer molta il·lusió que me l'oferissin. Gràcies per la confiança.