AQUESTA RESSENYA VA SER PUBLICADA EL 14/02/2023 A EL MATÍ DIGITAL
 
Autor: Jack London
Editorial, any: Comanegra, 2023
Títol original, idioma, any: (Antologia de nova creació a càrrec de Jaume Creus), anglès, 1903-1916
Gènere: Relats
Traducció: Jaume Creus
Número de pàgines: 263
Llegit en: Català
 
Sovint hi ha el debat sobre si s’ha de separar un autor de la seva obra i, evidentment, respecte a això hi ha opinions per tot. La discussió és viva quan parlem d’un autor actual, que per la seva ideologia o tarannà fa que ens mirem amb suspicàcia o rebutgem els llibres que escriu, fins i tot sense llegir-los. Però què passa quan parlem d’obres que tenen dècades o segles d’antiguitat? La societat, encara que de vegades no ho sembli, ha evolucionat força i llegir obres clàssiques és conviure amb unes idees retrògrades que, en el moment que van ser escrites, només descrivien el seu marc i no eren mal vistes ni reprovades. Eren “la normalitat”. Això passa amb aquest recull de contes de Jack London publicat per l’editorial Comanegra. Cal llegir-los sent molt conscient de l’època que va viure i de les seves circumstàncies, i aplicant la mirada actual només per adonar-nos de com hem canviat, no per censurar.
 
Jack London va tenir una joventut força convulsa i atrafegada, ja que va fer tota mena de feines i treballava moltíssimes hores. La seva implicació laboral el va acostar al socialisme, però avui en dia les idees que exposa en els contes de “L’inevitable home blanc” podrien fer que se’l titllés de supremacista blanc. En el seu món, l’home, per ser home, ha de ser fort i superar-ho tot. Tothom que no és blanc, és un salvatge i es pot comerciar amb la seva llibertat. La dona no hi té un paper gaire rellevant i la història es pot reescriure per a glòria de l’home occidental. Però també explica que en la batalla entre l’home i la natura, l’ésser humà no sempre en surt victoriós. Destaca que l’educació i la lletra fomenten la igualtat entre els homes i també posa en dubte la superioritat de l’home blanc, si més no n’assenyala les febleses i la cobdícia que el porten a la perdició.
 
Els deu relats que conformen aquest recull, seleccionats i traduïts per Jaume Creus, repeteixen alguns tòpics. Tenim els ambientats al nord del Canadà a l’època dels buscadors d’or, en els que les condicions climàtiques extremes posen en escacs la voluntat humana. Tenim westerns en els que, qui més qui menys, fa la viu-viu. També visitem illes del Pacífic que l’home blanc colonitza per obtenir esclaus, però els salvatges no sempre li posarà fàcil. I fins i tot tenim un parell d’escenaris distòpics, un que uneix l’esclavatge amb el futur, i un altre que especula amb la història del segle XX, una època que London no coneixeria, però en alguns punts no es va equivocar tant.
 
Sobta la seva preocupació amb la raça, sovint fa comparatives i explora la barreja genètica. Si el mirem des dels nostres dies, és normal que les seves obsessions ens incomodin, probablement ens incomodarien encara més si la nostra societat estigués tan madura com es pensa. També té arrencades testosteròniques que avui fan pensar en masculinitats fràgils. Però més enllà d’això, Jack London era un narrador brillant que sabia posar el dit a la nafra de la psicologia humana i treure punta a les situacions que inventava. Tots els relats estan molt ben construïts, saben com estimular la curiositat del lector fins a portar-lo a desenllaços que desperten més d’una reflexió. Potser no podem valorar les seves idees des d’una perspectiva actual, però sí que podem valorar la seva qualitat literària, que segueix ben vigent a dia d’avui, i seguirà vigent mentre tinguem l’oportunitat de llegir-lo. El debat sobre què convé publicar o no a dia d’avui seguirà vigent, però si ens posem exquisits segurament molts autors actuals tampoc passarien el filtre. Gaudim doncs d’en Jack London i les seves històries, encara que les idees del seu temps ens grinyolin.
 
Impressió general: @@@@
Moltes gràcies Comanegra per l'exemplar.