Autora: Eva Baltasar
Editorial, any: Club Editor, 2022
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 128
Llegit en: Català
 
Per molta gent fer 24 anys és motiu de disbauxa i festa esbojarrada. Però la nostra protagonista només pensa en una cosa: quedar-se prenyada. Per aconseguir-ho munta una celebració a casa seva amb l'objectiu de trobar un home que la fecundi; un de qualsevol. Total, a ella no li agraden els homes, no es posarà gaire exquisida. L'experiència no només no és satisfactòria, sinó que no li permet assolir l'estat que anhela. De manera que fuig, marxa de la ciutat per aïllar-se en un mas perdut de la muntanya, que de fet és l'únic habitatge que es pot permetre. S'haurà d'adaptar a un entorn rural que no coneix en absolut, però ja n'ha tingut prou d'estar envoltada de gent i de la seva feina a la facultat de sociologia que no li aporta res. Viu en unes condicions paupèrrimes, però ja li va bé. L'única companyia que té és la d'un gos que decideix viure amb ella i un pastor que viu en un mas proper, amb qui estableix una relació molt particular. La solitud, el retraïment, la tornen més salvatge i més esquerpa, però no l'allunyen ni un mil·límetre del seu objectiu vital.

Eva Baltasar tanca el tríptic de novel·les curtes que va iniciar amb Permagel i que va tenir continuïtat amb Boulder, obra que, per cert, li ha valgut la nominació al prestigiós International Booker Prize 2023. Les tres històries són independents però comparteixen eix temàtic: unes protagonistes sense nom de caràcter feréstec, lesbianes i que tenen una relació gens convencional amb la maternitat. Mamut potser és el més salvatge dels tres, en el sentit que porta la protagonista a un entorn hostil per ella i sobreviu com pot, molts cops prenent decisions força qüestionables que ens allunyen d'ella com a personatge i ens fan arrufar el nas més d'una vegada. No és cap fet aïllat ni fortuït, Baltasar excel·leix incomodant. Narra de manera directa i concisa, amb una economia del llenguatge notable, però això no li impedeix ser tan explícita com vol. I quan ja aconsegueixes el que busques amb quatre paraules, no te'n calen més. Se li ha criticat que el retrat que fa del món rural és molt bàsic i que el descriu com si encara avui es visqués com segles enrere. És cert que les condicions en les que viu la protagonista són precàries i potser exagerades, però honestament jo no tinc elements per jutjar si aquest retrat és fidedigne o no. Pot ser que la visió que mostra sigui esbiaixada, però s'hi recrea força, bona part del llibre és una narració de la vida rural de la protagonista. Abans de tot això, Baltasar també té temps per denunciar la precarietat laboral i la societat en què vivim, que són alguns dels motius pels quals decideix marxar a viure a la muntanya.

Un cop més, ni la protagonista, ni la seva situació personal, ni com actua, ni molt menys allò que busca a la vida no m'interpel·len gens, és molt difícil empatitzar amb ella. Però tot i així, Baltasar aconsegueix enganxar amb el seu estil, aquesta escriptura tan quirúrgica i esmolada que tant pot transmetre una bellesa poètica com ser crua i freda com l'acer. M'ha passat amb els tres llibres: començar i pensar que no pot anar bé de cap manera, però acabar pensant "que bona que és". Perquè sí, té un estil propi que desenvolupa a la percepció i personalment m'agrada. Una altra cosa és que la història interessi més o menys, i en aquest cas Mamut m'ha semblat una mica inferior als altres dos. De Permagel en guardo bon record per l'impacte, però potser la història més completa és Boulder, sense que el primer es quedi gaire enrere. Aquí ens trobem una llarga fase de descripció de la vida rural que, tot i la brevetat del llibre, pot arribar a ser excessiva. L'obsessió de la protagonista és malaltissa i se'ns fa incòmoda, com també algunes de les decisions i accions que emprèn. Algunes són realment difícils d'entendre. Però ja és el que busca, així que em sembla que els objectius estan més que aconseguits. Un cop completat el tríptic, ara falta veure quines seran les properes passes d'Eva Baltasar, si seguirà amb la seva carrera de poeta o si tornarà a la novel·la. Estaré a l'aguait, l'experiència em diu que tan se val què expliqui, sé que el com m'agradarà.
 
Impressió general: @@@