Autora: Margaret Cavendish
Editorial, any: Duna llibres, 2023
Títol original, idioma, any: The Blazing World, anglès, 1666
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Anna Llisterri
Número de pàgines: 170
Llegit en: Català
 
La jove dama que protagonitza aquest llibre va ser raptada per un intrèpid mercader, però una tempesta els fa naufragar i els condueix fins a un altre món: el món resplendent. La noia és l'única supervivent del desastre, però de seguida descobreix que aquesta terra desconeguda està habitada, i molt! Una munió d'animals antropomòrfics i il·lustrats l'acullen i li expliquen que aquest és un món feliç, amb poques lleis per tal de no barallar-se entre ells i acabar ficats en guerres absurdes, amb una sola religió que adora un sol déu, i amb un únic emperador per regir-los a tots. Això sí, la segregació per gènere sembla que no s'ha resolt tampoc en aquest territori tan fantàstic. La jove esdevé Emperadriu del món resplendent i podrà explorar, amb l'ajuda dels seus nous amics i dels esperits, tot el coneixement científic i filosòfic que il·lumina les ments dels seus habitants. I després de conèixer aquest món meravellós, ple de saviesa, pacífic i col·laboratiu, no podrà oblidar que el seu propi món té encara molt camp per recórrer i que ara ella té la possibilitat d'ajudar-lo a ser millor.
 
Margaret Cavendish va escriure aquest llibre el 1666. Sí, sí, ho heu llegit bé. Cavendish era una aristòcrata anglesa, científica, filòsofa i escriptora, que va deixar una notable obra escrita. En "El món resplendent" descriu una utopia basada en un món nou descobert per la protagonista després de ser segrestada i sobreviure a un naufragi. Aquesta terra és habitada per animals antropomòrfics, i cada espècie té unes funcions i habilitats diferents. Molts d'ells no ens resultarà estrany que tinguin una tasca concreta, com per exemple els homes guineu, que es dediquen a la política. Senyal que Cavendish explicava el seu propi món, el que volia millorar, a través del retrat del seu món resplendent que funciona meravellosament. La protagonista esdevé Emperadriu de la terra que l'acull i amb l'ajuda dels seus súbdits i dels esperits fa una repassada a tot el coneixement humà existent. En acabar-la, decideix escriure una càbala i tria com a escriba la Duquessa de Newcastle, que és la pròpia Margaret Cavendish. El diàleg entre les dues dones erudites és d'allò més desconcertant. Val a dir que a l'autora no li mancaven coneixements, ni habilitats narratives, ni imaginació. La història que construeix és de caràcter reflexiu, però resulta molt curiós i revelador llegir les seves idees tan avançades. La seva opinió respecte a la situació de les dones i els seus drets també es fa notar de manera clara, sembla tot un miracle per l'època. I naturalment, cal destacar la traducció que ha fet Anna Llisterri, que deu haver estat una obra faraònica. Aconseguir fer llegible un text del segle XVII no pot ser fàcil, i ella ho aconsegueix amb escreix.

Més enllà dels mèrits, que en té, he de dir que el llibre no ha aconseguit atrapar-me. Té un inici molt engrescador, amb l'aparició d'aquests homes animal que es troba la futura Emperadriu, però després inicia una llarga discussió científica i filosòfica que s'estén més enllà de la meva paciència. I això que els temes m'interessen, però no reprèn l'acció fins la pàgina 100 (de 170), i després ja no vaig ser capaç de reconnectar amb el llibre, tot i que la trama millora. Aquesta llarga digressió no afavoreix al ritme de lectura. No desmereix tampoc les virtuts de l'obra, que brillen amb llum pròpia, però personalment se m'ha fet avorrit. No és un llibre senzill d'entendre, ni simple de llegir, però té moltíssim valor com a testimoni d'una època i per ser escrit per una dona valenta que, a més, signava amb el seu propi nom, cosa gens comú llavors. Dibuixa una utopia, allò que a ella li agradaria que fos veritat. I a més ho fa amb molta imaginació i bons recursos estilístics. Llàstima de no haver-hi entrat més. Serveixin les meves paraules com a avís per encarar la lectura amb predisposició, perquè malgrat dels malgrats, és un privilegi tenir una obra així traduïda al català. I a més, per partida doble, perquè en molt poc temps de diferència han aparegut dues edicions amb traducció diferent.

Impressió general: @@
Moltes gràcies Duna per l'exemplar.