Autor: Isaac Asimov
Editorial, any: Duna Llibres, 2023
Títol original, idioma, any: Foundation and Empire, anglès, 1952
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 314
Llegit en: Català

L'Imperi Galàctic s'ensorra, però els seus governants no en són conscients. El psicohistoriador Hari Seldon va predir amb la seva ciència que els dies imperials estaven comptats, i els seus càlculs no fallen. A la galàxia li esperen 30000 anys de barbàrie, tret que se segueixi el pla previst pel científic, que passa per establir una Fundació que recuperarà els dies de glòria en uns 1000 anys. Després de dos segles en els que les prediccions de Seldon s'han complert fins el més mínim detall, passant per diferents fases, els romanents de l'Imperi prenen consciència de l'avenç de la Fundació, que s'obre camí amb pas ferm, però encara és feble en alguns aspectes. Els garants de l'antic règim no pensen abaixar els braços, encara que la ciència els doni per morts. Ha arribat l'hora de l'enfrontament esperat, Fundació i Imperi per fi xocaran de front. Serà capaç el pla Seldon de superar aquesta topada encara tan desigual? I és més, és capaç aquest pla tan mil·limetrat de seguir endavant quan una anomalia impossible de predir irromp a la partida? La refundació de la civilització galàctica viu, en aquesta segona entrega de la saga més famosa d'Isaac Asimov, dos nous episodis plens d'esculls a superar.
 
Duna llibres va publicar a la recta final de 2023 la segona part de la trilogia de la Fundació, en una edició molt semblant a la de la primera entrega "Fundació". Torno a reiterar el meu agraïment per estar recuperant en català aquesta obra clàssica i imprescindible de la ciència ficció. La vaig llegir fa una pila d'anys en castellà i ara l'estic gaudint moltíssim en aquesta nova traducció al català. A "Fundació i Imperi", a diferència del primer llibre que hi trobàvem diverses parts relativament breus sobre les fases successives dels primers temps de la Fundació, hi ha només dos blocs temàtics subdividits en capítols curts. El primer planteja la guerra entre els romanents de l'Imperi i la Fundació per l'hegemonia a la galàxia, i en el segon apareix una indeterminació, un fet improbable, que posa en joc el resultat de la primera: un personatge que recordava força de l'anterior lectura anomenat el Mul. Tot i el canvi en l'estructura, estilísticament és molt semblant al primer. No es tracta d'un llibre d'acció, sinó més aviat d'intrigues polítiques, de negociació i de molt de diàleg entre les parts. Així que si espereu escenes de naus batent-se en combat espacial, aquest no és el llibre. Se'ns informa del resultat de les batalles i de l'avenç de la situació, però no hi apareixen descrites pròpiament, i no és precisament perquè la trama no evolucioni. La primera part és un pas inevitable i esperable, tenint en compte el plantejament de l'obra, mentre que la segona ja és més fantasiosa. Tot i així, segueix sent un bon exercici especulatiu de com es podria esdevenir la història a partir d'aquest inici de la saga en el que es posa de manifest que a l'univers si cal un reinici.

Situaria aquesta sèrie en un punt intermedi pel que fa a descripció de la tecnologia. La ciència hi és present, és clar, però no detalla els temes més complexos. No hi ha res que s'escapi d'allò que estem acostumats a veure en qualsevol pel·lícula de ciència ficció, per exemple. Per això penso que és apte per un públic molt ampli i una bona porta d'entrada a la ciència ficció clàssica. Les trobades entre representants de diferents faccions per debatre i negociar continuen sent la tònica general d'aquest segon llibre, però aquí hi trobem una novetat benvinguda: a la part del Mul hi apareix un personatge femení amb un paper molt rellevant, la Bayta. També és cert que és un personatge molt lligat als homes que l'envolten tot i que es lloa la seva intel·ligència i preparació, i que Asimov en deixa anar alguna cap a ella que seria de targeta taronja, però ja és molt més del que trobàvem al primer llibre. Com ja vaig dir a la ressenya de "Fundació", el plantejament i les tesis d'aquesta saga em meravellen, i encara que l'execució podria ser més reeixida, m'atrapa, m'interessa i la llegeixo amb moltes ganes. Aquest és un digne successor, una bona continuació, però potser alguna part de la trama del Mul se m'ha fet una mica llarga. No obstant, amb moltes ganes de tancar aquesta trilogia principal (hi ha preqüeles i seqüeles, però no sé si es publicaran). Tinc la sort que no recordo res del tercer volum "Segona Fundació", així que la continuació em vindrà pràcticament de nou.

Impressió general: @@@@
Gràcies novament a Duna Llibres per enviar-me'n un exemplar.