Autor: Erri De Luca
Editorial, any: Bromera, 2024
Títol original, idioma, any: Le regole dello Shangai, italià, 2023
Gènere: Narrativa
Traducció: Albert Pejó
Número de pàgines: 139
Llegit en: Català

Una jove gitana passa la frontera entre Eslovènia i Itàlia fugint del seu pare. No ha volgut complir el seu deure de casar-se amb qui l'havien emparellat, i això ha portat la deshonra a tota la família. Si la troben rebrà una pallissa i qui sap si trobarà la mort en aquella zona muntanyosa. Però té sort i ensopega amb un home gran que fa nit tot sol en una tenda de campanya. Amb la seva ajuda aconsegueix escapolir-se del seu perseguidor i els dos estableixen una amistat, tot i que venen de mons completament diferents. L'home, rellotger i amant de la muntanya, li ensenya el joc del mikado, que ell juga tant sol com acompanyat, i la filosofia del qual troba molt aplicable a la resta de la vida. L'amistat forjada no serà flor d'un dia, serà d'aquelles que duren tota una vida. Però aquesta trobada que semblava tan espontània i afortunada potser no va ser tan casual com la nena es pensava.

Aquest tot just és el segon llibre d'Erri de Luca que llegeixo i encara em té una mica desconcertat. Com a Impossible, bona part del llibre consisteix en una conversa entre els dos protagonistes, en aquest cas molt diferents entre ells: la noieta gitana que fuig del pare, i un home que no deu ser tan gran però que ella anomena vell tota l'estona. De Luca no ens diu els seus noms de manera conscient. Així, segons ell, no ens ve al cap ningú concret quan pensem en ells. La conversa entre els dos és intel·ligent, mordaç i plena de respostes enginyoses i avançades a la pregunta, com ja passava a l'interrogatori del fiscal a l'excursionista d'Impossible. Moltes reflexions sobre la vida, el pas del temps i la manera d'entendre el món. I molts símils amb el joc del mikado. Podríem dir que és una conversa filosòfica en la que cadascun d'ells fa millor l'altre. La bonhomia del rellotger, l'espurna jovenívola de la noia. Però això no és tot el llibre, tot i ser un text breu que es llegeix molt ràpidament, en especial la fase de conversa, té un punt d'inflexió que ho capgira tot. Probablement és dels girs més imprevistos que m'he trobat a la vida, potser perquè el diàleg entre els dos personatges és tan assossegat, tan entranyable i ple de sentiment, que no m'esperava estar davant d'una narració no fiable en la que es pot qüestionar cada detall.

En aquest sentit, és un llibre sorprenent. Quin enginy l'autor per fer-nos creure que estem llegint una cosa, quan en realitat n'és una altra de molt diferent. Això sí, el canvi és tan brusc que he de dir que em va costar molt de pair. Vaig passar moltes pàgines pensant que De Luca l'havia ben vessada retorçant la trama d'aquesta manera. A més se'm presentava força inversemblant. Però si l'acceptes, la història pren un caire totalment diferent i pots gaudir del joc narratiu i de la realitat poc coneguda que ens posa sobre la taula. I poca cosa més puc dir, perquè si hi poso alguna paraula de més puc espatllar l'al·licient d'aquesta lectura. Només això, que pel poc que he llegit de l'autor em sembla que gaudeix d'exposar-nos la seva filosofia de vida fent servir personatges que conversen, però també de sorprendre'ns amb elements inesperats. Interessant proposta, i ho dic honestament, tot i que a mi personalment no m'acabi de tocar la tecla perquè potser no el sé llegir amb els ulls que cal. Però em sembla un autor molt especial.

Impressió general: @@@
Exemplar gentilesa de Bromera.