Autoria: Aki Shimazaki
Editorial, any: Nordica Llibres, 2024
Títol original, idioma, any: Maimai; L'Ombre du chardon, 5, francès, 2020
Gènere: Narrativa
Traducció: Oriol Vaqué
Número de pàgines: 169
Llegit en: Català

En Tarô s'ha fet gran. Gràcies als esforços de la seva mare, la Mitsuko Tsuji, ha aconseguit ser autònom i que la seva sordesa de naixement no li suposi un problema. Treballa de model i a més es dedica a pintar, una afició que vol convertir en el seu mode de vida. Però la trista notícia de la mort de la Mitsuko a causa d'un atac de cor sobtat capgira el seu món. Decideix traslladar-se a viure a la seva antiga casa amb l'àvia i transformar la llibreria de vell familiar en galeria i taller. Quan treballa en acondicionar l'espai, apareix una antiga amiga d'infància a qui havia perdut la pista completament, la Hanako, filla d'un diplomàtic que va marxar a viure a l'estranger. S'ha assabentat de la mort de la Mitsuko en un article de la revista Azami, i ha volgut venir a donar el condol. Aquesta trobada no es quedarà aquí, en Tarô i la Hanako tornen a connectar com quan eren petits. Però ara que la Mitsuko ja no hi és, el noi començarà a descobrir moltes coses que no sabia de la seva mare, moltes d'elles no se les espera gens.

Amb aquest volum es tanca la pentalogia de L'Ombra del card que Nòrdica ha publicat tant en català com en castellà. Potser dels cinc llibres aquests és el que menys es pot llegir de manera independent perquè recupera molts elements que ja coneixem, molt especialment de Hôzuki, la segona entrega, que en general és el que més sol agradar a tothom. El protagonista de Maimai és en Tarô, el fill discapacitat de la Mitsuko, que podríem considerar el personatge central de tota l'obra, tot i que el protagonisme és molt coral. La Mitsuko mor i en Tarô agafa les regnes, però paradoxalment això no li resta importància a ella, ja que el fill descobrirà que coneixia molt poc la seva mare amb tota la informació que rep un cop finada. Pel que fa a l'argument, els qui hem llegit els quatre llibres anteriors ja sabem quina problemàtica es descriu aquí, i ja coneixem la Mitsuko i el seu passat. Però poc se'n pot dir sense espatllar la lectura, ja no d'aquest sinó també d'Hôzuki. Deixem-ho en que reapareix un amor d'infància i que això tindrà les seves conseqüències i ens servirà per tancar tot l'arc de la pentalogia. A banda, trobem les habituals referències creuades als altres protagonistes de la sèrie, en Mitsuo, en Gorô, i a qui no hi he sabut trobar és l'Atsuko, tot i que segur que hi és, indirectament.

L'estil d'Aki Shimazaki m'ha acabat enamorant. La seva tendresa, la seva senzillesa. Si no es tractés d'ella, aquest llibre podria ser molt més llarg i profund. La sensació que a l'inici del llibre tot va massa ràpid, sense pausa, es veu compensada per la història de fons i també queda condicionada pel format breu de tots els llibres de la pentalogia. Tenim una relat que la literatura ja ha explorat altres cops, que sempre és controvertit, però un cop més, posar-hi exemples seria parlar massa. Un lector amb memòria ja sap què passa a Maimai, però ara falta que ho descobreixin els protagonistes. Ens situem uns vint anys més tard d'on ens movíem, tot i que la temporalitat de l'obra sencera no ha quedat mai clara i no tot succeïa al mateix temps. Però aquí el nou escenari contribueix a emboirar els fets del passat, i quan ja no hi comptàvem, afloren novament. La grandesa no recau en aquest Maimai, sinó en el conjunt de L'Ombra del card, que un cop acabada, dona molt sentit a aquest nom. M'ha agradat molt, em deixa una sensació de lectura molt satisfactòria, però no per aquestes 169 pàgines, sinó per tot l'acumulat que ja portava i que aquí queda ben tancat. Hi ha trames més inconnexes que altres, però totes posen sobre la taula algun tema interessant de tractar i de novel·lar, i aquest no n'és l'excepció, tot i no ser un argument original en literatura. Cap dels cinc llibres ho és, de fet. Però explicats des del prisma d'Aki Shimazaki fan de molt bon llegir. Bona porta d'entrada, també, a la literatura japonesa, tot i que originalment estan escrits en francès. Autora molt interessant.

Impressió general: @@@@
L'exemplar és una gentilesa de Nordica Llibres.