Autoria: Mercè Mascaró
Editorial, any: La Magrana, 2025
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 299
Llegit en: Català

La Cati recorda. Pensa en aquell estiu dels vint anys, a casa els avis, a Montanau. Que malament que va començar. Farta d'uns estudis que no l'omplien, va decidir no matricular-se l'any següent, però no va tenir coratge de dir-li a la mare. A més, just el dia del seu aniversari, i amb tots els amics presents, el seu xicot va decidir deixar-la; molt oportú. Montanau era una vàlvula d'escapament. Els amics d'estiu, les atencions de l'àvia, potser excessives. Però aquell any va ser diferent. Abans de néixer ella, a Montanau hi va haver un estrany fenomen: el mar es va enretirar uns quants quilòmetres. El que havia estat un poble de costa, ple de pescadors, ara llanguia sense remei. Però no deixava de ser la terra de la seva família, i prou que l'àvia retreia a les seves dues filles que n'haguessin marxat. Que ho haguessin fet, a la Cati no li semblava estrany, vist el panorama. Mai ningú li ha explicat què va passar al poble, tothom calla. Però l'aparició de l'Andrés, un noi gitano que li provocava una estranya sensació de fred en ple estiu, va canviar-ho tot. Havien de descobrir els secrets de Montanau d'una vegada per totes.

La segona novel·la de Mercè Mascaró fa olor de nostàlgia d'aquells estius que passàvem de jovenets a la platja. Qualsevol que hagi passat per aquesta experiència, no podrà evitar tenir records de temps enrere. Sense haver-m'ho proposat, aquesta lectura ha resultat ser molt estiuenca i molt escaient per l'època que ens trobem. Si sou lectors estacionals, que no és el meu cas, tingueu-la molt en compte. Però a banda de ser una novel·la de creixement, d'un grup d'amics que es retroben al poble de platja, fregant l'edat adulta, amb els seus amors, les seves passions i els embolics familiars, també amaga misteris més profunds que s'han de revelar. Montanau és un poble fictici que ha perdut el mar. Els seus habitants tenen sospites de per què va passar i callen el que saben del cert, per si realment hi va tenir relació. En part per por, en part per vergonya, no volen remenar el passat i fan com si res, però la situació és completament anòmala. Mascaró introdueix elements de realisme màgic, fets inexplicables que són tot un al·licient per mantenir-se ben atents a la lectura. La història té un bon ritme, tot i que a Montanau tots els dies són iguals, o ho semblen, i sap mantenir les incògnites i la intriga. Probablement, les relacions personals, els dubtes i neguits del jovent, la incertesa pel futur o les relacions amb els adults constitueixen l'eix vertebral de la novel·la, però el que ha captat més el meu interès és què se'n va fer del mar i els personatges misteriosos que hi apareixen, és clar.

Si amb Caure al buit ja em va convèncer, a Després del mar Mercè Mascaró fa una passeta més i introdueix elements interessants a la seva escriptura treballada i amena, un puntet més a la descripció de relacions humanes i visites al passat que semblen ser l'eix de la seva ficció, probablement molt puntejada d'experiències personals. És curiós veure com ha evolucionat el pensament dels joves. La trama de la novel·la està ambientada als anys noranta, es pot intuir perquè la Cati ens va explicant quines notícies surten a la ràdio. Les converses, les preocupacions i els neguits dels joves protagonistes em semblen molt diferents del que sento a la canalla d'avui. Potser l'Agathe, la cosina francesa de la Cati, és la que més em fa pensar en els joves d'ara, tot i que estava desitjant que algú li fotés un moc i li digués que parés de dir coses en francès! El que no canvia tant als pobles, és la mentalitat tancada davant de qui ve de fora, especialment si són d'altres ètnies. Montanau no se salva de conductes xenòfobes i del rebuig per alguns dels seus habitants. I també la religió, l'espiritualitat, hi juguen un paper, perquè en definitiva, a tots ens cal creure en alguna cosa. En conjunt, una lectura força completa i distreta que sap conduir-te per les pàgines amb ganes de saber més i de resoldre tots els misteris. Si a això li sumem aquest puntet de nostàlgia dels estius d'infància, ja tenim tota l'auca muntada. Bona proposta, i autora a seguir.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@
L'exemplar és una gentilesa de Penguin Llibres.