Autoria: Adrian Tchaikovsky
Editorial, any: Chronos, 2026
Títol original, idioma, any: Alien Clay, anglès, 2024
Gènere: Ciència-ficció
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 467
Llegit en: Català

Kiln és la colònia extrasolar més prometedora. Les condicions en altres planetes són molt més extremes, així que encara és una sort que l'hagin enviat allà. Tot i que no ens enganyem, no deixa de ser una colònia penitenciària on hi envien els malfactors, els dissidents o, senzillament, els qui pensen diferent del Mandat de la Terra. Així maten dos ocells d'un tret, envien gent a terraformar, i a més es treuen les rèmores de sobre. Kiln no és l'únic planeta on hi han trobat vida: l'univers n'és ple. Però fins ara no s'havien trobat mostres de vida intel·ligent, i a l'assentament colonial més prometedor fins i tot hi ha rastres d'una civilització avançada amb dots per a l'arquitectura. Però on són els creadors de les edificacions que hi ha? On han anat i per què? El professor Daghdev de seguida s'integra a Ciència, el departament que investiga la biologia kilnesa, que és molta i variada. Però a banda de l'interès científic que li desperta tot plegat, la voluntat de voler entendre un món nou amb les seves pròpies normes, Daghdev no oblida que el seu objectiu principal és enderrocar el Mandat,  que tot ho controla i uniformitza. No es pensa rendir encara que estigui a molts anys llums de casa i que, probablement, no hi pugui tornar mai.

Adrian Tchaikovsky és un dels noms més rellevants de la ciència-ficció actual. D'ell ja havia llegit Gossos de guerra i la seva continuació Meldecaps, i ara Chronos publica Argila alienígena, una novel·la independent de ciència-ficció dura que, com sempre, té moltes capes de lectura, molta reflexió, un toc irònic marca de la casa i un eix temàtic que signaria Ursula K. Le Guin, però des de la mirada dels nostres dies.

Partim d'un context distòpic a la Terra, tot i que la història comença directament a Kiln i amb una explicació sobre els viatges espacials. El Mandat és el govern autoritari que impera i que no tolera cap idea dissident, ni cap avenç que faci perillar el control que exerceix. El planeta s'ha enfrontat a col·lapses climàtics i als estralls de la sobrepoblació. La solució, com sempre, mà dura i explorar l'espai buscant una sortida. A Kiln, que és el nom popular que s'ha donat al planeta Imno 27g, el Mandat hi imposa també les seves normes, personificades en el comandant Terolan, home de caràcter i castigador de l'heterodòxia. Però el fet que els delinqüents i dissidents del sistema siguin enviats a les colònies, fa que el percentatge de rebels a Kiln convidi a organitzar-se i a fer aixecaments. Aquest és, precisament, una de les trames importants d'Argila alienígena.

L'altre gran tema és el planeta mateix i la seva biosfera. Kiln té una fauna i flora pròpies, que funcionen de manera molt diferent a les terrestres. És fàcil portar-ho al terreny humà i buscar-los comparacions, però la vida kilnesa és aberrant pels nostres estàndards. A més, podríem considerar que els organismes són "modulars", és a dir, que un individu està format per la simbiosi d'altres organismes més simples que actuen sinèrgicament. Cada organisme simple té la seva funció específica en el simbiont, i a més sembla que la plasticitat d'aquestes unions és absoluta. Una concepció biològica que troba exemples en el nostre propi món, que probablement van ser la inspiració de l'autor, però ho porta a una escala molt superior. De manera que Tchaikovsky no es conforma amb una construcció de món notable i ben definida, sinó que inventa tot una biologia nova. I això, a parer meu, aporta un valor afegit i molta originalitat al conjunt.

En general, tot el que passa a Kiln ho coneixem de la mà d'Arton Daghdev i descobrim al seu mateix ritme, o gairebé, tots els secrets que amaga el planeta, i tots els plans dels rebels per combatre el Mandat. És un llibre amb molta acció, amb elements de molts subgèneres de la ciència-ficció, però que excel·leix també en el nivell de reflexió. Per començar, es mostra molt crític amb els governs autoritaris, que això no seria cap sorpresa. Però també amb els científics que es pleguen a la voluntat del poder. La ciència, la tecnologia, no poden progressar si se'ls tallen les ales contínuament, i els científics que no se surten de la línia en són còmplices. La xenofòbia estructural i el discurs de l'odi contra determinats col·lectius també hi apareixen. La brutalitat de l'estat, la burocràcia i la supèrbia humana en general es tracten a bastament. I ja que és un dels temes destacats, Tchaikovsky també explora el funcionament dels grups dissidents, què els motiva, com es formen i, sobretot, per què fracassen molts cops. Ho repetiré tants cops com calgui: planetes llunyans amb biologies estrafolàries, sí. Però no deixen de ser una altra manera d'explicar el nostre estimat món.

Adrian Tchaikovsky sorprèn un cop més amb el seu estil fresc, actual, i molt imaginatiu. La meva formació en ciències biològiques augurava bones expectatives per aquest llibre, així m'ho van comentar els mateixos editors de Chronos, i no s'equivocaven. Per deformació professional, em sembla un plantejament fabulós, que transcendeix convencions, i un relat interessantíssim. Tant és així, que a mi em cridava més l'atenció tot el que feia referència a la biologia de Kiln que la lluita dels rebels, però les dues trames hibriden perfectament. Es tracta d'un llibre llarg i que per causes de força major se'm va allargar més del compte. A estones em va costar una mica més avançar, però un cop acabat i paït, penso que es tracta d'un llibràs i em reafirmo que Tchaikovsky és dels millors autors de ciència-ficció que es poden llegir avui dia. És una sort que Chronos aposti tant per ell, i pot sobtar que una editorial que té un catàleg encara relativament curt (excel·lent, això sí), ja li hagi traduït sis llibres. Però si t'agrada el gènere i fas un tast de l'autor, ho entens de seguida.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@
L'exemplar és gentilesa de Chronos.