Autoria: Martha Wells
Editorial, any: Duna Llibres, 2025
Títol original, idioma, any: All Systems Red, anglès, 2017
Gènere: Ciència-ficció
Traducció: Maria Rosich
Número de pàgines: 143
Llegit en: Català

L'exploració espacial està plena d'incògnites i de perills potencials. Res indica que el cràter on investiga l'equip hagi de suposar cap problema, però conté un hostil gegant que els posarà a tots en risc. Sort en tenen de l'androide de seguretat que els acompanya, que actua ràpidament i pot treure'ls d'allà sense haver de lamentar cap vida humana. I això que l'enginy ha estat capaç de piratejar els seus protocols interns i cap algoritme l'obligava a fer-ho, però sí que ho fa el contracte que va signar per protegir l'expedició. El matabot és més autònom del que els seus clients es pensen, però tampoc els vol mal. No té cap servitud amb els humans i prefereix passar l'estona consumint sèries i contingut que interactuant amb ells, això sí. Sembla que aquesta missió, de caràcter científic, serà més complexa i perillosa del que havien anticipat. Sobretot quan descobreixen que, potser, algú prefereix que no l'acompleixin. Tot això ens ho explica el mateix androide, a la seva manera i sense cap inhibició.

Tots els sistemes en vermell és el primer volum del Diari del Matabot i sembla que Duna Llibres en publicarà també altres entregues. Es tracta d'una història curta, un episodi, protagonitzat per un androide de seguretat molt particular, que va fer guanyar a Martha Wells els principals premis de gènere fantàstic. La narració es desenvolupa en primera persona des de la perspectiva del matabot, com si en deixés testimoni, o com si fos el seu diari de bord, com indica el nom de la saga. No és el primer cop que la literatura explora la possibilitat d'un narrador artificial, però Wells dibuixa un personatge autoconscient i dotat de molta intel·ligència, que a més no està regit per certes lleis de la robòtica, si fem servir la terminologia d'Asimov. No li agrada el contacte directe amb els humans. De fet, l'incomoda. Però al llarg del llibre va establint vincles amb els científics a qui acompanya, més forts del que vol reconèixer. Així i tot, ell mateix és la seva primera prioritat i es mostra sarcàstic quan es refereix als seus clients. La manera que té de relatar els fets podríem dir que és poc professional, gens robòtica ni objectiva, cosa que ja dona pistes de la manca de protocols que regeix el seu comportament. Adrian Tchaikovsky ho anomenaria "collar". El matabot va per la història sense collar.

Les històries de Martha Wells apassionen molts lectors pel seu to una mica gamberro i per aquest protagonista tan original. Però estem davant d'una narració sobretot descriptiva, d'exposició de fets, i tret d'alguns elements que han captat el meu interès, la mateixa cadència del text no ha aconseguit atrapar-me. Però el que és pitjor, és que no he connectat gaire amb l'humor àcid que se suposa que conté. No hi ha res que m'agradi més que un llibre, a banda de totes les seves altres virtuts, aconsegueixi fer-me riure. I no ha estat el cas, lamentablement. Me n'ha quedat un regust agredolç perquè trobo que el plantejament és imaginatiu, una barreja de space opera i d'exploració de la robòtica i la intel·ligència artificial. És a dir, que actualitza un gènere clàssic. Però potser m'havia fet la idea que seria més aviat paròdic i m'he trobat un llibre seriós i que estableix les bases per una trama molt més gran, que almenys en aquest primer volum no es desenvolupa. Com que no l'he llegit en el millor moment personal, voldré llegir almenys el segon volum dels diaris del matabot per veure si hi connecto més, perquè em sembla que té prou arguments per agradar-me més del que m'ha agradat. Com a apunt final, no és casualitat que es publiqui ara en català aquesta saga que es va iniciar el 2017: Apple TV està a punt d'estrenar una adaptació del llibre en format sèrie, per si algú té la possibilitat de mirar-la.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@
L'exemplar és una gentilesa de Duna Llibres.