Autoria: Ursula K. Le Guin
Editorial, any: Raig Verd, 2025
Títol original, idioma, any: Lavinia, anglès, 2008
Gènere: Ficció Històrica
Traducció: Anna Llisterri
Número de pàgines: 342
Llegit en: Català

La història de la literatura ha enaltit Enees com un dels grans herois de la mitologia grecoromana. Era fill de la deessa Afrodita i del príncep troià Anquises. Va fugir de Troia quan va caure la ciutat, té un paper destacat en la Ilíada d'Homer i es converteix en protagonista del poema èpic l'Eneida, de Virgili. Moltes són les gestes que se li atribueixen fins a arribar al Laci, a la península Itàlica, on ha de completar el seu destí. El que no queda complet, és el poema de Virgili, ja que el poeta va morir abans de poder enllestir l'Eneida, quan encara no havia narrat el casament de l'heroi amb Lavínia, filla del rei Llatí. Però tranquils, que per això tenim a Ursula K. Le Guin que, fascinada per aquesta història, va voler donar vida a la dona d'Enees, Lavínia, que Virgili tan sols esmenta a la seva obra inacabada. Sabem molt poques coses d'ella i ha quedat per a la història només com la companya del gran home. Però Le Guin li imagina una infància, una joventut i, sobretot, una personalitat i una ànima que la doten d'entitat pròpia i la converteixen en mestressa dels seus actes i la seva voluntat.

Lavínia va ser l'última novel·la que va escriure Ursula K. Le Guin i s'allunya molt de la seva línia literària habitual. Es tracta d'una ficció històrica que reivindica una figura femenina de la història a qui no es va donar la rellevància que mereixia i que va quedar eclipsada pels homes que l'envoltaven. Aquesta pràctica sembla que està de moda i l'han explorat autores com Maggie O'Farrell amb els seus Hamnet o El retrat de matrimoni, o Zadie Smith amb El frau. Le Guin tria Lavínia, dona d'Enees, i li construeix una vida que fins ara ens era desconeguda, perquè ni Virgili ni ningú altre havia considerat ressenyar-la. Lavínia comença a existir quan Enees arriba al Laci. Però com era de petita? Què la preocupava? Amb qui es relacionava? Com la tractaven els seus pares? Quines aspiracions tenia? De tot això, i molt més, s'ocupa Ursula K. Le Guin. En el llibre hi trobem l'Eneida resumida, explicada a la manera de l'autora, però ens centrem especialment en el personatge de Lavínia, que també és la nostra narradora. La seva determinació davant del matrimoni, la mala relació amb la seva mare, el seu tarannà bondadós i la seva espera de l'heroi, perquè el seu destí li ha estat revelat. Aquesta és una de les genialitats de la novel·la, i un element que fa que Le Guin no es deslligui del tot del sentit de la meravella. Durant els seus retirs a l'altar d'Albúnea, a Lavínia se li apareix el mateix Virgili que es lamenta de no haver-li donat més protagonisme i de no poder acabar la seva història, perquè en aquells moments s'està morint en un vaixell. Ell coneix el futur de Lavínia i li'n revela algunes parts, sense voler anar massa enllà. Aquests diàlegs entre la protagonista i l'autor de l'Eneida són un exercici metaliterari de molt nivell, i mel per al lector.

Ursula K. Le Guin es va documentar moltíssim per escriure la novel·la. La proposta requeria mantenir-se absolutament fidedigna a la història original, i allà encabir-hi una nova vida, uns sentiments, una participació activa en la construcció del que arribaria a ser Roma. He de reconèixer que no he llegit l'Eneida, però a mesura que anaven apareixent elements en la narració de Lavínia els he anat contrastant i em sembla que la feina de l'autora és exquisida. És un canvi de perspectiva, i també de paradigma, que aporta una altra imatge del noble Enees, que és conegut com a heroi, però no com a espòs, com a company i com a amic, més enllà dels codis que marca l'honor. El coneixem com a home bo i amb paraula, però, naturalment, qui més brilla aquí és Lavínia, ja que tenim l'oportunitat de conèixer la seva història abans de casar-se amb Enees, mentre comparteixen vida, i després de la seva mort. Perquè no tot es regeix per la participació de l'home. Des de l'atenta mirada de Le Guin, Lavínia té entitat pròpia, anhels, pors i coneixements. És una dona completa, amb marit o sense. I és un personatge meravellós que t'estimes, que fa patir i que arribem a conèixer en profunditat. Ursula la rescata de l'oblit i la posa en el firmament perquè mai més oblidem que va existir i que hem de conèixer l'important paper que va jugar en tota aquella història, tant si va ser real o mite. I com a lectura, és més per a tots els públics que l'estàndard de l'autora, amb algunes pinzellades de misticisme que s'escapen de la narració realista, i amb un ús molt enginyós i reeixit de Virgili com a aparició i com a oracle per a la protagonista. Qui pot sorprendre's a hores d'ara de la genialitat d'Ursula K. Le Guin? No s'arriba a ser reina per casualitat. Que li preguntin a Lavínia.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@