Autoria: James Baldwin
Editorial, any: Trotalibros Editorial, 2026
Títol original, idioma, any: Going to Meet the Man, anglès, 1965
Gènere: Relats
Traducció: Yannick Garcia
Número de pàgines: 278
Llegit en: Català

L'obra de molts autors i autores ha estat fortament marcada per la pròpia experiència vital. James Baldwin va tenir una vida difícil per la seva doble condició de negre i homosexual, i pel fanatisme religiós d'un padrastre predicador amb passat tèrbol. Per això, no és sorprenent que aquests siguin els pilars que més van influir en la seva literatura i que el van impulsar a fer-ne activisme. Per conèixer la infantesa de l'autor tenim Pregoneu-ho als quatre vents, obra publicada també per Trotalibros, que narra, a través de l'alter ego John, les dificultats que Baldwin es va anar trobant. Hora de conèixer l'home és un recull de relats escrits al llarg de diversos anys i que no s'escapen de la línia temàtica general, ni tampoc de la recreació de passatges diferents de la vida de James Baldwin. En tots hi trobem la voluntat descriptiva de plasmar realitats que altres autors contemporanis no podien ni entendre, però també una intenció crítica i reivindicativa a través de les pors, les preocupacions i els impediments que es troben els seus protagonistes.

En començar a llegir Hora de conèixer l'home vaig tenir la sensació d'estar llegint altre cop el mateix llibre. La família protagonista era molt semblant a la que ja coneixia de Pregoneu-ho als quatre vents. Era massa semblant, fins i tot. Fins que hi vaig caure i ho vaig comprovar a l'altre llibre. Efectivament, els dos primers relats, El roquissar i La sortida, podrien ser perfectament dos capítols de Pregoneu-ho als quatre vents, històries de la infància de Baldwin amb la família fictícia que representa la seva. En cas de no haver-me'n adonat, en Jordi Nopca també ho explica en el postfaci. El fet de conèixer els personatges i el context em va fer gaudir-los més, tot i que no són les millors peces del recull. A partir d'aquí, terreny inexplorat, però no desconegut, perquè Baldwin continua aprofundint en els seus temes des d'altres perspectives i des de diferents moments de la seva trajectòria vital. Problemes d'alcoholisme, famílies desestructurades, drogoaddicció, racisme i, fins i tot, autoodi racial. Diversos relats parlen del món de l'espectacle. A El blues d'en Sonny, per exemple, descriu els problemes amb les drogues d'un músic brillant a través de les converses amb el seu germà i a L'historial el protagonista és en Peter, un actor negre que té dificultats per trobar papers i, a més, viu en un veïnat de blancs, amb tot el que això comporta.

Hora de conèixer l'home és un recull força regular, però alguns relats destaquen. El meu preferit és Aquest matí, aquest vespre, molt aviat, que parla d'una parella interracial que viu a París. El narrador, afroamericà, se'n torna als Estats Units una temporada, i la dona, sueca i blanca, es queda a la ciutat amb els fills. El relat reflexiona sobre la vida que tenen a París, lloc on l'autor va viure una temporada i on va situar també L'habitació d'en Giovanni, que és impossible traslladar als Estats Units perquè s'exposarien al judici de la societat ianqui. Baldwin dibuixa una França molt més tolerant i receptiva a noves idees, on un home negre pot tenir èxit com a cantant de jazz i actor. Però la fama no impedirà que al seu país natal sigui tractat de l'única manera que el veuen: com un negre. El relat que dona nom al llibre és potser el més cru. Baldwin fa protagonista un policia blanc, ja madur, que es dedica a reprimir manifestants pels drets civils i els fa pagar els seus propis problemes personals. La violència que exerceix li desbloqueja records d'infància, de quan els pares el van portar a veure un linxament. Com sempre, l'autor sap barrejar bé els temes i posar el dit a la nafra.

Els relats de Baldwin no marquen tant la complexitat estilística que trobem a les novel·les, tot i que sí que juguen amb temps i escenaris canviants sense gaire preavís. Potser per això són peces més fàcils de comprendre i permeten a l'autor aprofundir en una varietat de temes i de situacions més diversa i de vegades més interseccional. En aquest cas, m'han continuat agradant els retrats que fa, m'ha semblat que la seva denúncia és més explícita, i no he tingut tants problemes per connectar amb el seu estil, tot i que és indubtable que la seva veu és present des de la primera paraula a l'última. De manera que assumeixo que em vaig acostumant a la seva manera de narrar i d'expressar-se, perquè tampoc puc atribuir la falta d'entesa a un tema de traducció, tenint en compte que Trotalibros ha posat a traduir Baldwin a Dolors Udina i Yannick Garcia. Sigui com vulgui, cada cop em sembla més que James Baldwin és un d'aquells autors imprescindibles per entendre la literatura del segle XX, si és que no ens volem quedar en una perspectiva blanca i heterosexual de la realitat. Explica el que no ens havien explicat mai.  Ara que en tenim l'oportunitat, no hem de tancar la porta a saber-ho.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@