Autora: Ursula K. Le Guin
Editorial, any: Raig Verd, 2021
Títol original, idioma, any: Tales from Earthsea, anglès, 2001
Gènere: Fantasia
Traducció: Blanca Busquets 
Número de pàgines: 363
Llegit en: Català
 
Uns quants anys després d'haver publicat l'anterior llibre de la saga de Terramar, Tehanu, Ursula K. Le Guin va rebre l'encàrrec de reprendre aquella història i no s'hi va posar per poc: va escriure una sèrie de relats llargs i una novel·la. 'Contes de Terramar' és el volum, el cinquè de la sèrie, que inclou els relats, ambientats en diferents temps de la història del seu món fantàstic, alguns molts anys abans dels fets que va explicar als quatre llibres anteriors, d'altres que succeeixen paral·lelament. A través d'una sèrie de personatges nous, anirà relligant el fil de Terramar per omplir els buits que hi havia. Orígens, explicacions, evolució, tot ben trenat perquè obtinguem un retrat molt complet de l'abans, el durant i també del després. Fins i tot es permet algun 'cameo' de personatges molt estimats. Però no és només la història, Le Guin es va proposar atorgar als personatges femenins, molt absents en obres de gènere fantàstic, el paper que els pertoca. En aquest recull, el repte va ser superat amb escreix.

No podré agrair mai prou a Raig Verd la feina que està fent per recuperar les obres de Le Guin, amb unes edicions exquisides i una traducció superlativa de Blanca Busquets. Per mi la saga ha anat clarament de menys a més, em va costar entrar en el ritme i la cadència de les històries de Terramar, que són pausats i solemnes. Però m'ha anat agradant més cada cop. Aquests relats expliquen tantes coses sobre la màgia, el poder o el paper de la dona, que m'han atrapat completament. Emmarcat en un món fantàstic, l'autora aprofita per expressar tot allò que vol. Reflexiona, dona arguments i ens fa pensar. I tot això fent servir una narrativa detallada i treballada i una interfície clarament de ficció, però que bé podem extrapolar al nostre món. I per si els cinc relats que formen el recull no fossin prou per lligar tota la història que coneixem, hi ha un apartat final que ens descriu com és Terramar, els seus pobles, les seves llengües, la seva història. Per no parlar, és clar, de l'epíleg i el pròleg de la mateixa autora que, com és habitual, són mel i ajuden molt a entendre el seu univers i les seves circumstàncies.

Le Guin s'ha convertit ja en la meva escriptora més llegida, i això que no fa tants anys que la vaig començar a llegir. Bé, de petit havia llegit un llibre juvenil seu que algun dia d'aquests rellegiré, però no va ser fins que Raig Verd me la va posar sobre la taula que em va generar interès. Aquest interès no ha minvat i tinc intenció de continuar llegint-la. Amb Le Guin he descobert que moltes obres posteriors no eren tan innovadores ni originals; era una pionera. Tampoc amaga les fonts de les que va beure. En aquest recull de relats, probablement el llibre que més m'ha agradat dels cinc, descobrirem com es va fundar l'escola de mags de Roke, coneixerem el llinatge dels dracs o sabrem què passava en altres bandes mentre la Tenar i en Ged recuperaven l'anella amb la runa de la pau de Erreth-Akbé. Un conjunt d'històries plenes de màgia, de personatges meravellosos, de lluites de poder, però també de crítica i denúncia. Per mi aquest és el bon gènere fantàstic, el que t'interpel·la i t'explica la realitat a través de mons inventats i distants al nostre. La naturalesa humana es pot explicar de moltes maneres perquè es manifesta sempre i en tot moment. I no cal dir que aquests 'Contes de Terramar' la retraten i l'exploren amb una varietat de recursos com només els millors autors i autores saben fer. Ursula K. Le Guin es compta, sens dubte, en aquest grup selecte.
 
Impressió general: @@@@ 
 
Altres ressenyes de la saga de Terramar