Autor: Kent Haruf
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2020 (cinquena edició, primera edició, 2017)
Títol original, idioma, any: Plainsong, anglès, 1999
Gènere: Narrativa
Traducció: Marta Pera Cucurell
Número de pàgines: 380
Llegit en: Català

El petit poble de Holt, a les planures de Colorado, té uns hiverns de condicions ben dures. La vida dels seus habitants no sempre és fàcil, és un entorn agrícola i ramader, una comunitat on tothom es coneix i és difícil tenir secrets. En Tom Guthrie és professor a l'institut. Té dos fills petits, l'Ike i en Bobby, i la seva dona està malalta. La Victoria és una adolescent de 17 anys que es queda embarassada i la seva mare la fa fora de casa. I els McPheron, dos germans d'edat avançada que regenten una granja i fa 50 anys que hi viuen sols. Aquests i altres veïns de la comunitat constitueixen un mosaic de peces que van encaixant, de vegades per mal, però també per bé. Vides que no tenen res a veure més enllà de compartir la terra acabaran col·lidint i completant-se en aquesta història plena de tendresa, de superació i de bon veïnatge que es va construint des de la perspectiva de cadascú i que ens farà viure Holt des de dins, com un vilatà més.

Després de la lectura de 'Nosaltres en la nit' i 'El vincle més fort', arribo finalment a la coneguda trilogia de Holt que s'inaugura amb aquest 'Cançó de la plana'. En aquest primer volum Haruf presenta una colla de personatges que inicialment no tenen una relació clara, però que s'aniran trobant i tornant-se interdependents. Ho fa centrant cada capítol en un o una parella de personatges, per bé que sempre en tercera persona. Els capítols són curts i descriuen escenes concretes que viuen els protagonistes. Haruf té una gran capacitat per narrar la quotidianitat d'uns personatges que són molt humans i, per tant, imperfectes i de vegades imprevisibles. Són persones poc formades, acostumades a un entorn rural i a famílies una mica desestructurades, un perfil que se'ns presenta sovint a l''Amèrica profunda' i que hem d'entendre com a ben recreat. Però en el cas dels personatges de Haruf, també són afables, entregats als seus i no sempre saben com reaccionar davant de les situacions que se'ls plantegen, però se n'acaben sortint. Està escrit amb una gran tendresa i delicadesa, però també té escenes dures i desagradables, injustes. Però passa això quan descrius la vida en un racó de món com aquest. Es podria pensar que no hi passa res d'interès, que ja hem llegit moltes històries ambientades en el món rural, però Kent Haruf sap com atrapar-te, sap fer-te estimar en Guthrie, la Victoria i tots els altres, patir amb ells, alegrar-te quan els surten bé les coses. La seva prosa lleugera et vola entre els dits i avances sense parar, fins l'última paraula.

Llegir Kent Haruf és una delícia. Reconec que en algun punt he arribat a pensar que no n'hi ha per tant, que tan bé que en parlen i el llibre no té res d'especial. Però només és una mena de rebequeria per anar a la contra. L'evidència és que és una lectura fàcil, lleugera i agradable que sap enganxar-te, però no és en absolut banal i insubstancial. Els personatges tenen vida, tenen sentiments complexos, són volubles, canviants. Alguns, de tan bons, semblen inversemblants. Altres potser són clixés d'un perfil que cal exposar també per fer-hi front. Però tot això ens serà igual, perquè gaudim amb les trames, amb l'escriptura i amb el fluir del conjunt. I ens en fa partícips, la història t'acaba embolcallant i en formes part. Coneixes l'entorn, diversos veïns del poble que senzillament van apareixent per allà i acompanyes els protagonistes en les seves desventures. I té mèrit, perquè Holt, en realitat, no existeix. Sens dubte està inspirat en la terra natal de Haruf, però és un poblet fictici en el que va anar ambientant tota la seva obra. Però tot i ser inventat, quan un lector comença un dels seus llibres no és gens estrany que digui 'torno a Holt'. I és que l'autor va aconseguir que Holt sigui casa i refugi, i garantia de bona estona de lectura. Jo també tornaré a Holt, no en tinc cap dubte. Encara m'esperen dos volums més de la trilogia.

Impressió general: @@@@