Autor: Neil Gaiman
Editorial, any: Obscura editorial, 2023
Títol original, idioma, any: The Ocean at the End of the Lane, anglès, 2013
Gènere: Fantasia, Terror
Traducció: Lluís Delgado
Número de pàgines: 187
Llegit en: Català
 
Quan van passar aquells fets, ell només tenia set anys. Perquè exactament... què va passar i què no? Ja de gran, quaranta anys després, torna a la seva antiga residència, que ja no existeix, i emprèn el camí que porta cap a casa de les dones Hempstock i l'estany dels ànecs de darrere. I allà, recorda. La Lettie Hempstock vivia a la caseta amb la seva mare i la seva àvia. Tenia onze anys i li treia un cap d'alçada, però en aquella època no tenia gaires amics. Bé, de fet no tenia cap amic, sempre es refugiava en els llibres, la Lettie era el que més s'hi assemblava. Però el suïcidi d'un home que tenien rellogat a casa ho va canviar tot. Uns poders ocults es van desfermar i calia posar-hi remei. La Lettie el va portar a una terra desconeguda vorejant el que a ulls del petit era una simple bassa d'ànecs, però per ella era tot un oceà. A aquestes alçades, ja sabia que la família Hempstock no era del tot normal, però la noia, que tampoc devia ser una noieta qualsevol, el tenia ben protegit agafant-lo de la mà. Ai quant de patiment s'hagués estalviat si no li hagués deixat anar la mà a la seva guia! Els horrors que s'esdevindrien després eren difícilment imaginables.

Segona traducció de l'editorial Obscura d'aquest prolífic autor que fins ara només havia fet aparicions puntuals en la nostra llengua. Torna a ser Lluís Delgado l'encarregat de la traducció, ja és tot un habitual dels gèneres de fantasia. En aquest cas, amb un protagonista de set anys, però amb una narració i uns esdeveniments força adults, podríem parlar de gènere de terror infantil i juvenil, però que també funciona amb lectors més grans. La màgia i els elements fantàstics hi són molt presents, tot i que la família del petit protagonista, mare, pare i germana, no tenen d'inici cap vinculació amb aquest món oníric i terrorífic, són una família amb alguns problemes econòmics i preocupacions ben del nostre món, però les forces ocultes els encalçaran. La narració comença amb el protagonista ja adult que assisteix a un enterrament a la zona i tota la trama que ens exposa en primera persona aprofundeix en els seus records, fins llavors oblidats i no pas per casualitat. Era un nen peculiar que trobava refugi i consol en els llibres, la lectura com a defensa i resposta a tot. Hi trobem moltes referències literàries, que probablement són les del propi autor. Que el narrador sigui tan jovenet fa que expliqui les coses com les veu, algunes no les entén del tot, però ens les farà entendre a nosaltres, i això porta a algunes descripcions gracioses i d'altres que ens generen tendresa i gairebé nostàlgia, però és una història bàsicament terrorífica, amb monstres, amb possessions i amb màgia força negra. Si ets capaç de visualitzar algunes descripcions, segur que t'endús més d'una esgarrifança.
 
Vaig començar la lectura molt sorprès del plantejament i de les incògnites de la trama, de seguida veus que hi apareixeran elements no humans, per no fer servir l'expressió "poc normals", i que fins i tot els escenaris amaguen molt més del que sembla. Com aquest oceà del títol, que ens mantindrà ben intrigats. La trama es va embolicant i he de dir que m'ha acabat marejant una mica, no em sembla un argument tan complicat ni que tingui tants elements com per despistar, però segurament no hi vaig acabar d'entrar i em vaig perdre alguns connectors importants. Per tant, la bona impressió inicial se m'ha diluït un xic, però continuo pensant que és una bona història i molt sorprenent. Em quedo amb els misteris de les dones Hempstock, que voluntàriament no ens expliquen més del que ens cal saber, i amb el petit protagonista, que amb la seva fal·lera pels llibres, els seus dubtes i les seva valentia enmig del terror, ha estat capaç de captivar-me. Pel que fa al conjunt, però, la sensació és molt semblant a la que vaig tenir amb Neverwhere: que m'hauria d'haver agradat més del que m'ha acabat agradant. Li reconec a Gaiman una gran imaginació i una manera de narrar ben atractiva que podria meravellar-me, però no ho acaba fent. Ja temo que sigui un altre estrany cas com Ray Bradbury, un altre autor que admiro pel que fa, però que no m'hi acabo entenent quan el llegeixo. Misteris de la lectura, amb tots dos (encara que no tinguin res a veure l'un amb l'altre), em falta aquell intangible que porta a l'adoració. Però ho seguiré intentant, i seguiré celebrant que puguem llegir Neil Gaiman en català.
 
Impressió general: @@@
Gràcies novament a l'editorial Obscura per fer-me arribar un exemplar.