Autoria: Salvador Macip
Editorial, any: Arcàdia, 2024
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 199
Llegit en: Català

Ara que ja sabem què ens fa humans, toca explorar com comença i com acaba tot. Per arribar a aquest món, hem de néixer, és una evidència. Però per arribar a aquest punt s'han de donar una sèrie de circumstàncies, entre les quals hi ha que un parell d'individus de sexe diferent decideixin posar-se a la feina. Què és genètic i què ambiental d'aquests processos previs a la vida? I quins constructes socials i culturals ens hem muntat els humans? I un cop hem nascut i hem sobreviscut, ens toca envellir, progressivament, però gràcies als avenços en higiene i medicina, durant molts i molts anys. Quan finalment arribem a la recta final, com l'afrontem? És possible perllongar els anys que vivim amb bona salut i qualitat de vida? Com afecta això col·lectivament i global? D'aquests temes s'ocupa aquest assaig de Salvador Macip, del principi i del final de la vida, de l'Eros i el Tànatos. Una reflexió carregada de dades i arguments que ens permeten ampliar coneixements i aventurar fins on podem arribar com a espècie.

A la coberta d'aquest volum publicat per Arcàdia podem llegir el concepte "biohumanisme racionalista". Ja hi vam topar a Què ens fa humans?, i pels amics podríem definir-lo com filosofia aplicada als processos biològics i a allò que ens defineix com a espècie. En aquesta continuació Salvador Macip se centra en els dos moments fonamentals de la nostra existència: el naixement i la mort. Entremig poden passar moltes coses, però d'aquests dos, de moment, no ens en salva ningú. Però si la biologia ens marca que els éssers vius tenen com a missió última passar els seus gens a la propera generació, nosaltres com a espècie hem revertit molts dels camins marcats pel que ens dicten els nostres programes genètics, hem superat la pressió biològica. De les dues parts que formen l'assaig, la primera s'ocupa de temes com el binarisme sexual, l'homosexualitat, l'atracció, la monogàmia i molts d'altres, tractats tots des d'una perspectiva científica. Alguns d'ells es poden explicar a partir de la genètica i la biologia, però no tot és matemàtic. A la segona part del llibre, el Tànatos, ens parla sobretot d'envelliment, i com ens afecta individualment i de manera col·lectiva. També hi ha pinzellades científiques, naturalment, però és torna més reflexiu i especulatiu, a partir del que sabem i el que anticipem. La capacitat divulgativa de Salvador Macip no la descobrirem ara, però també demostra un discurs molt elaborat i estructurat quan analitza la ciència des d'una perspectiva més filosòfica. I tot i que toca alguns temes espinosos, perquè són sensibles socialment, ho fa amb rigor i la distància que ha de prendre un investigador, només exposant fets i dades i sense prendre partit més enllà de les evidències que ningú hauria de poder discutir (i que alguns humans i molts bots de twitter discuteixen perquè... més val que no continuï per aquí).

De les dues parts, he de dir que he gaudit més de la primera. De fet, he de dir que n'he gaudit força. M'ha semblat molt interessant la barreja de temes, perquè en molts casos no se'ns acudiria relacionar-los, i aquí tot pren sentit per parlar de la biologia de la reproducció, amb molts exemples, la comparació constant amb altres espècies per recordar-nos que no deixem de ser animals. Però que si hem superat la tirania de la nostra pròpia biologia, hem de ser capaços de superar altres impulsos. Interessantíssimes les aproximacions científiques a temes com l'atracció, l'amor, l'homosexualitat, els extremismes i molts altres. Molt àgil i molt distret de llegir, francament. La segona part es torna una mica més densa, més filosòfica. No tenim realment res que funcioni per prevenir o revertir l'envelliment, de manera que només ens queda especular i reflexionar sobre què passarà si aconseguim alguna fórmula per fer-ho i quines conseqüències podria tenir. També parla de longevitat, d'intel·ligència humana i artificial i de mètode científic, però més des d'aquesta aproximació reflexiva que dic. Sobre aquest extrem de la vida l'autor i el també investigador Manel Esteller van escriure El secret de la vida eterna, un llibre amb un to més divulgatiu, però prou complementari. La vida als extrems m'ha semblat una mica desigual entre les dues parts, m'ha agradat més la part divulgativa que la purament d'assaig, però també he de dir que en general les meves preferències ja van per aquí habitualment. En tot cas, un plaer, com sempre, llegir l'autor. Un assaig curiós i amb alguns temes sorprenents que convida a replantejar-nos el nostre paper com a espècie en aquest món. Llàstima que, com a espècie, em sembla que no estem gaire per la feina.

Impressió general: @@@
El llibre és una gentilesa de l'autor i l'editorial Arcàdia.