Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2024
Títol original, idioma, any: The snakehead, anglès, 2009
Gènere: No-ficció
Traducció: Ricard Gil
Número de pàgines: 431
Llegit en: Català

Patrick Radden Keefe va irrompre en el panorama literari català de manera fulgurant amb el seu No diguis res, una crònica sobre les èpoques més fosques del conflicte armat d'Irlanda del Nord, del qual recentment se n'ha fet una adaptació força reeixida en forma de mini-sèrie. Però aquest no era el seu primer treball d'investigació periodística, nou anys abans havia publicat The snakehead, que ara ens arriba finalment en català. Caps de serp és un llibre molt en la línia dels altres que ja li coneixíem. L'autor narra la investigació de l'FBI sobre el contraban de persones al Chinatown novaiorquès i va dibuixant un retrat dels implicats més rellevants de la trama delictiva, en aquest cas la Germana Ping, Ah Kay i molts d'altres. Ho fa entrevistant testimonis, assistint a vistes judicials i documentant-se sobre el terreny. I amb una quantitat ingent d'informació sota el braç, reconstrueix la història per servir-la de manera entenedora i relativament lineal, fent servir el ritme narratiu d'una novel·la. El desencadenant de la investigació va ser l'embarrancament del vaixell Golden Venture a les costes de Nova York. La nau transportava més d'un centenar de xinesos que havien pagat molts diners per entrar il·legalment als Estats Units. Estirant el fil d'aquest fet, accedim a un submón de contraban de persones, de bandes organitzades i armades, d'extorsió i violència i de negocis fraudulents. I el més sorprenent de tot, una xarxa de contactes que opera arreu del món per fer arribar els "clients" allà on volen arribar, de vegades fins i tot amb la permissivitat i col·laboració encoberta d'alguns països còmplices. Cheng Chui Ping no era l'única cap de serp que operava a Nova York ni l'única de què se'ns parla, però és potser l'exemple més cridaner.
PRK té l'habilitat de fer-te descobrir que t'interessa un tema que mai t'havia atret gens ni mica, i que probablement no tenies ni al radar. De contraban de persones n'hi deu haver en totes direccions, però la xarxa que tenien muntada la Germana Ping i companyia costa de creure i era digna de ser explicada. La narració està ben estructurada i compta amb una documentació exhaustiva. Com sempre, és una gran feina documental primer, i literària després. L'autor no para de donar dades, d'ampliar la informació, i és impossible quedar-se amb tots els detalls, però tampoc no cal. Anem de sorpresa en sorpresa, molts dels fets que s'hi expliquen semblen irreals, però aquí no hi ha res fruit de la invenció de Radden Keefe, tot és verídics. Els seus treballs són dignes d'admiració pel detall de la seva investigació. Si hi ha alguna dada per conèixer, ell la troba i la incorpora. Aquest afany de vegades juga a la contra, perquè no tots els temes que es tracten són igual d'interessants, o aconsegueixen captar l'atenció per igual, hi he trobat alguna fase una mica més densa. Però en termes generals, m'encanta llegir-lo i que em descobreixi facetes d'aquest món tan fosc que habitem que em són desconegudes. Fa sentir realment petit que hi pugui haver organitzacions com les de la Germana Ping, o la de la família Sackler que despulla a L'imperi del dolor, i que la gent corrent, com a molt, les haguem sentit anomenar de passada. Per això és d'agrair que acosti aquestes històries reals i tan opaques de manera tan fidedigna. Ara ja li han traduït els quatre llibres que ha publicat, només ens queda saber amb què ens sorprendrà el proper cop.
Impressió general: @@@ i mitja
0 Comentaris