Editorial, any: Editorial Barcino, 2024
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 381
Llegit en: Català

La bibliografia de Bernat Metge inclou tres obres en vers escrites en occità, de les quals hi ha disponible una traducció al català actual. Les quatre obres restants són en prosa, escrites en català, i anotades per aclarir qualsevol dubte lingüístic, històric o les referències clàssiques. Entre aquestes hi ha Lo somni, el seu text més reconegut i llarg, separat en quatre llibres diferents. Els dos primers poemes, El sermó i La medecina, són de tipus humorístic i ja deixen intuir que Metge era un prohom erudit, però també era de la broma. És molt difícil entendre el text original, prometo que ho vaig intentar, però per sort hi ha la traducció. Les obres en prosa són relativament més fàcils de seguir, tot i que he de dir que a mi se'm feia complicat no travar-me, i a més inclouen una gran quantitat d'expressions anotades i això en dificulta una lectura fluïda. Ho dic com a advertiment, els meus coneixements nuls sobre les beceroles de la nostra llengua no m'han permès avançar amb gaire agilitat, tot i que de mica en mica t'hi vas acostumant. El Llibre de Fortuna i Prudència, també en vers, m'ha recordat els Contes Filosòfics de Voltaire, autor que viuria tres-cents anys després.
De les obres en prosa, potser la que m'ha agradat més és Valter e Griselda, que és una traducció del llatí original de Petrarca. Explica la història d'un marquès que es casa amb una noia de naixença humil i que la fa passar per moltes proves per demostrar que l'estima de veritat i no per la posició que ocupa. Valter té un comportament censurable, però com a obra és interessant de llegir. L'obra més llarga i destacada és Lo Somni, que pren un format clàssic: al protagonista se li apareixen en somnis el rei Joan I, Orfeu i Tirèsies i tenen discussions argumentatives. Debaten sobre la immortalitat de l'ànima, sobre Déu i sobre la maldat de les dones. Val a dir que la reflexió religiosa se'm va fer força pesada, però els dos últims llibres em van semblar més distesos, i si Tirèsies retreu a les dones qualsevol comportament indigne, l'alter ego de l'autor les defensa i assegura que allò de què les acusa també ho fan els homes. Una defensa, sempre des de la posició de privilegi, és clar, força sorprenent tenint en compte que va ser escrita a les acaballes del segle XIV.
Bernat Metge era un autor cultivat que referenciava els clàssics (en el seu temps, els llatins), però també qüestionava molts dogmes de l'època. M'ha sorprès amb algunes idees i també pel seu sentit de l'humor, més o menys present en cada obra. No puc dir que no costi de seguir, probablement menys del que podria ser, però és una lectura entrebancada per necessitat. Content d'haver-m'hi atrevit, però es tracta d'una literatura que em supera en tots els aspectes, em falta context i coneixements per poder entendre les seves motivacions, així que segur que m'he perdut moltes coses en la lectura. Sort que està anotat i molt ben introduït, perquè altrament potser m'hauria rendit. D'algunes de les obres de Metge existeixen les edicions actualitzades, publicades també per Barcino a la col·lecció "Tast de clàssics". Potser no és el mateix, però per saber què volia explicar l'autor, segur que són molt útils.
IMPRESSIÓ GENERAL: @@@
2 Comentaris
Gràcies, Sergi, perquè fins ara aquest nom em remetia a l'edició de clàssics grecs i llatins (tot i que "Lo somni" em sonava). Ara me'l miraré d'una altra manera (si hi caic, ja t'ho diré).
ResponEliminaJo poc en sabia, fins i tot em va sorprendre que fos tan antic. Però bé, és un dels pares fundacionals de la nostra literatura, li hem de tenir respecte!
Elimina