Autoria: Michael McDowell
Editorial, any: Blackie Books, 2024
Títol original, idioma, any: Blackwater. Part III: The House, anglès, 1983
Gènere: Terror
Traducció: Anna Llisterri
Número de pàgines: 250
Llegit en: Català

COMPTE, CONTÉ ESPÒILERS

Una nova generació de la família Caskey s'obre camí, uns anys després de la construcció del dic. La Miriam, la primera filla de l'Elinor i l'Oscar, va ser bescanviada per la casa en la qual ara viuen. Va ser el preu a pagar, ja que la Mary-Love no baixava del burro i no pensava cedir-los l'escriptura a causa de la guerra constant que lliura amb la seva jove per l'hegemonia de la família. La noia, que ha crescut amb la seva àvia, n'ha adquirit les maneres i el posat. No vol saber res dels seus pares biològics i encara menys de la seva germana Frances, que és tot dolçor i la nineta dels ulls de tothom. No és l'única canalla de la contrada. La Queenie Strickland, cunyada d'en James, s'ha establert a Perdido amb els seus tres fills i resa perquè no aparegui en Carl, el seu marit, i torni a esfondrar l'existència tranquil·la que té ara. La família i tot el poble hauran d'afrontar la crisi general del crac del vint-i-nou. Però també tot l'odi i la rancúnia aparentment adormits que es professen les matriarques.

Continuo avançant amb aquesta obra partida en sis parts que és Blackwater, en aquest cas, amb el tercer volum. Ja vaig viure La riuada que va portar l'Elinor a Perdido, i el projecte per construir El dic, que no era gaire del gust de la nostra protagonista. Ara ens centrem en la casa que, per fi, és propietat de l'Oscar i l'Elinor. Una casa que ja sabem que amaga alguna cosa malèfica que atemoreix la Frances, i que en aquest volum prendrà rellevància. Però de totes maneres, l'interès continua posat en l'Elinor, que en molts passatges de La casa sembla que pren un rol secundari, però no oblidem, ni ella ens ho permet, que es tracta d'un ésser inhumà vinculat a les aigües del riu. Les pinzellades de terror que incorpora la trama la majoria de cops són protagonitzades per ella, tot i que majoritàriament Blackwater continua sent un llibre de disputes familiars, que en el tercer volum se situen en un marc temporal important per la història dels Estats Units com és la Gran Depressió. D'entre les faccions en disputa, la Mary-Love es comporta de manera particularment irritant i desagradable, i l'Elinor es mostra pacient. Fins que ha de deixar la paciència enrere.

És sorprenent la capacitat que té aquesta història de mantenir-te ben atrapat en la lectura. Es llegeix amb fluïdesa i et manté en tensió perquè saps que, en algun moment, hi passaran coses desagradables. Algunes es veuen a venir, però tot i esperar-les, impacten igual. És pur gaudi lector, sense anar més enllà. Se li poden trobar interpretacions i valorar el context, però el seu punt fort és que no el pots deixar anar. A La casa he recuperat força les sensacions del primer llibre, que m'havien semblat decaure una mica a El dic, per falta de factor sorpresa. A banda del to general, que és sempre molt àgil i llegidor, aquí hi ha el capítol "Nèctar", que és una conversa entre l'Elinor i la Mary-Love després de molts anys de no parlar. És un diàleg fascinant, de poder a poder, en el qual cap de les dues es deixa res al tinter. El caràcter de les dues protagonistes en la màxima expressió. El nèctar és per al lector. La tercera part del sextet, a més, acaba en un punt molt àlgid que convida a continuar llegint, tant per la situació familiar, com pels elements més sobrenaturals del relat. Alguns lectors pensen que, a partir d'aquí, la història sí que decau definitivament. Però qui ho diria? No tinc cap dubte que continuaré llegint la saga. De fet, el quart volum ja m'espera a la lleixa. Quan li toqui el torn, l'agafaré amb ganes i espero que m'ho continuï fent passar tan bé com els seus predecessors.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@