Autoria: Jane Austen
Editorial, any: Adesiara, 2020
Títol original, idioma, any: Emma, anglès, 1816
Gènere: Narrativa
Traducció: Alba Dedeu
Número de pàgines: 606
Llegit en: Català

Més que una institutriu, la senyoreta Taylor ha exercit de mare, de germana, de companya, però sobretot, d'amiga. Per això la notícia del seu enllaç és rebuda amb alegria a can Woodhouse, però també amb pena, perquè tant el senyor com la seva filla Emma, de només vint-i-un anys, perdran un suport indispensable, tot i que no marxa lluny i es podran veure sovint. L'Emma se sent decebuda i pensa que el matrimoni és una arma de doble tall que també pot general infelicitat. Per això decideix que ella no es casarà mai, però com que, a parer seu, ha tingut una participació important en l'enamorament entre la senyoreta Taylor i el senyor Weston, dedicarà els seus dies a propiciar emparellaments entre els habitants de Highbury. Però la brillant i encantadora Emma té tendència a fer un xic massa el que vol i la predisposició a pensar un xic massa bé de si mateixa, i haurà de ser la vida i algú altre més experimentat que ella qui li demostrin que és massa jove encara per conèixer les persones tan bé com es pensa i per saber tantes coses com creu.

L'any 2014 l'editorial Adesiara va traduir per primer cop Emma de Jane Austen al català, un llibre que, sens dubte, qualsevol sistema literari sa ha de tenir disponible en llengua pròpia. Anys després, i amb un parell de reimpressions sota el braç, l'autora està de moda perquè disposem de tota la bibliografia Austen en traduccions noves i el 2025 es va commemorar el 250è aniversari del seu naixement. Al costat d'obres com Orgull i Prejudici o Seny i Sentiment, Emma és un dels títols indispensables d'una escriptora injustament maltractada per la història de la literatura.

És fàcil i còmode reduir les novel·les de Jane Austen a històries romàntiques sense altre interès que el safareig de saber qui s'acabarà emparellat amb qui. Així s'ha fet durant segles, però avui dia no es pot negar el talent de l'autora, la seva ironia fina i la capacitat que tenia de riure's d'ella mateixa i de la societat benestant de l'època. A Emma ens situem a Highbury, un entorn rural amb diverses finques de veïns ben avinguts. Els Woodhouse viuen a Hartfield. La protagonista és l'Emma, típicament rebel perquè s'oposa a certes convencions, però també fidel coneixedora i practicant de les normes socials establertes, com la seva posició exigeix. Com hem vist en moltes obres escrites i audiovisuals, Emma no va curta de parelles en formació, de visites per prendre el te, de passejades sempre amb supervisió, d'àpats a cal veí, i fins i tot de balls. Tampoc no va mancada de secrets familiars, vergonyes, malentesos i veritats a mitges perquè no convé exposar-se massa. Però també tenim una protagonista que se'ns mostra molt intel·ligent i espavilada, que té l'empenta irrefrenable de la joventut, però que està condemnada a rebre algunes patacades perquè la seva percepció del món no és completa i l'experiència és un grau. Es pensa que ho sap tot, la joventut ja ho té, això, però la realitat és tossuda. Per altra banda, Austen també mostra un puntet crític sobre les diferències de classe que impedien certs enllaços. Els rics i nobles, sempre amb un ull posat a la cartera, no concebien emparellaments desiguals en aquest aspecte, mentre que l'Emma pensa que sovint seria més convenient unir-se amb algú amb qui encaixis, que no pas amb algú de la teva mateixa posició, però que sigui insuportable en el tracte personal.

Llegir Jane Austen és una bona estona de lectura assegurada. Les més de sis-centes pàgines d'Emma no s'encallen, són un continu d'intrigues, de confessions, d'alegries i decepcions per part dels seus personatges. L'autora juga al malentès, buscat o espontani, i això manté el pols narratiu i l'interès durant tot el llibre. Té fases més lentes, potser una mica reiteratives, però en cap cas decauen les ganes de llegir. I tot plegat té un mèrit notable, perquè es tracta d'una lectura absolutament previsible. No és que no hi hagi misteris per descobrir, alguns caldrà que ens els expliquin, però des de les primeres pàgines és fàcil endevinar com acabarà l'Emma i què passarà o no passarà amb les seves amigues i conegudes. No és que jo sigui el llapis més esmolat de l'estoig, per tant, interpreto que les pistes són allà, a la vista de tothom, i que no és difícil imaginar la resolució de tots els casos oberts. Però això, que no ho perdonaria a un llibre actual, encara menys si té sis-centes pàgines, no m'ha suposat cap problema amb Emma. Sabia què passaria i no m'he equivocat cap cop, però he gaudit de la lectura de principi a fi, de la vis còmica de l'autora, dels diàlegs entre alguns dels protagonistes, aguts i mordaços, de l'ambientació i del safareig constant. Lluny de semblar-me una literatura caduca, el que feia Jane Austen avui dia se li posen unes quantes etiquetes en anglès i ven milions d'exemplars, com si fos una invenció de les últimes generacions. Cal honorar sempre als qui van obrir camí, i això faré de la millor manera possible: continuar llegint la seva obra.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@