Autor: Enric Herce
Editorial, any: Males Herbes, 2021
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 303
Llegit en: Català
 
Han posat preu als seus caps. I no un preu petit, precisament. Algú ofereix una gran recompensa a la xarxa virtual pels assassins d'en Jason Holloway, hereu d'una megacorporació que es dedica a la biomedicina. La Duna i la Lorelei saben que, el més probable, és que siguin els pares del noi que busquin revenja. I això té gràcia, perquè són precisament ells, en Ronan Holloway i la Brenna Ikeda, qui les va contractar per acabar amb la vida del seu fill. Amb tants diners en joc, les mercenàries saben que tindran un exèrcit de speedrunners i de sicae darrere seu i que no escatimaran recursos per caçar-les. En un món on la majoria de contactes són virtuals i la realitat sovint és millor esquivar-la, una Nova Religió, els Fills d'Elohim, està aglutinant tot el poder i canviant l'ordre establert. En aquest context, un grapat de personatges maldaran per sobreviure i aconseguir els seus objectius. Intel·ligències artificials, oracles a base de narcòtics, modders, policia virtual i mercenaris de tota mena lluitaran pel control d'una xarxa virtual que balla amb la música del nou culte.

Tercera novel·la que Enric Herce publica amb Males Herbes, un binomi que, per ara, ha funcionat molt bé. En aquest 'Estrany Miratge', i amb una estètica molt ciberpunk i futurista, trobem una trama complexa amb molts personatges que encarnen diferents faccions de les lluites de poder. El món virtual s'ha convertit en la nova realitat, els diferents plans d'existència conviuen, i de vegades és una mica complicat saber on som. L'autor va saltant de personatges, cadascú té les seves trames pròpies que convergiran en algun punt. Això requereix una lectura atenta, perquè és fàcil perdre's amb tants noms i amb una narració on la tecnologia pren un protagonisme propi. Més enllà d'això, és un llibre trepidant amb molta acció i que no està mancat de crítica social i denúncia. Les religions, el corporativisme, les lluites de classe, la marginació social o la drogoaddicció hi tenen presència i no s'escapen de la mirada mordaç d'Herce. Però per sobre de tot, trobem el poder, el control i la influència de la tecnologia, cada cop més indestriable del món real que coneixem. Malgrat el que deia, que cal llegir de manera atenta per no perdre's en algun punt, es llegeix molt ràpidament i atrapa. Per més elements fantasiosos que contingui, no és difícil imaginar que descriu un futur plausible, un futur encara més farcit de desigualtats i de delinqüència virtual al qual ens estem dirigint.
 
Diria que no sóc l'únic que considera Enric Herce una de les figures de la ciència ficció escrita en català. Desconec si gaudeix de gaire reconeixement entre el públic lector general, però tinc la impressió que, si fos originari d'algun país de parla anglesa, seria candidat a guanyar els premis més prestigiosos del gènere. Ha aconseguit convèncer-me amb els tres llibres que li he llegit, i això que he de reconèixer que el ciberpunk em costa. M'agrada com escriu i com construeix i explica les seves trames, encara que aquestes de vegades excedeixin les meves capacitats com a lector de ciència ficció. També cuida els detalls, les referències i no s'oblida de la música. I parlant de referències, a la contra del llibre s'esmenten semblances amb Blade Runner, Neuromàntic o Joc de Trons (curiosament, els he llegit tots), però personalment hi afegiria Matrix i Ready Player One. Un bon poti-poti, però que ens porta un gran producte final amb segell propi, un bon llibre de ciència ficció actual i amb missatge, com ha de ser. Content d'haver conegut aquest autor, tenim molt a prop bona literatura de gènere. Difícil pels que no hi estiguin acostumats, però hauria de convèncer els qui ja són habituals del gènere. Doneu-li una oportunitat.
 
Impressió general: @@@@
 
Altres llibres de l'autor ressenyats: